Vers l'any 1946 un manetes, de nom Perry L. Spencer, va patentar
un mètode que permetia passar a fabricar més de dos mil magnetrons
per setmana, en comptes dels desset que es podien fabricar abans.
Spencer no ho sabia aleshores, però el seu invent acabaria essent
el gran responsable que avui, cinquanta i escaig anys després,
siguin milions les persones que tenguin motius per demanar-se, adés
i ara, què els va induir a comprar un dels electrodomèstics més
noséqué de tots els que pul·lulen per les llars modernes. Estic
parlant, és clar, dels forns de microones. Els magnetrons, peces
essencials d'aquests forns i dels radars, són una casta de bombetes
que generen les radiacions que els fan funcionar. El manetes
Spencer feia feina en una empresa electrònica dedicada a la
fabricació de radars i el seu invent, fet quan la guerra en el
Pacífic encara no havia acabat, li va significar una medalla.
Però heus ací que la guerra va acabar ben aviat i, amb ella la
demanda de radars. Els amos de l'empresa varen començar a mirar
alternativament els caramulls de magnetrons que anaven creixent i
el responsable de la feta, és a dir el senyor Spencer, qui va
veure, de cop en sec, com perillava el seu lloc de treball, gràcies
a l'invent que li havia proporcionat una medalla. Culejador com
era, Spencer va continuar mirant de ben a prop els magnetrons
tractant de trobar una sortida a la perillosa situació laboral, i
és així, que un bon dia es va adonar que se li havia fos una
xocolatina que duia a la butxaca. Va observar el fet i, amb un tres
i no res, va descobrir l'efecte d'escalfament associat a les
microones, després, tot s'ha de dir, d'haver-li explotat un ou (de
gallina) que havia acostat, entre d'altres coses, al magnetró.
És fàcil d'imaginar la resta de la història, la que explica com
és que els forns de microones s'han acabat integrant en el paisatge
domèstic habitual tot i que només siguin emprats per escalfar la
llet als matins i per fer crispetes de blat de moro, dues
necessitats imprescindibles de la vida moderna i que, des de
sempre, m'han dut a mirar aquesta casta de forns com uns dels més
subtils monuments tecnològics a la irrellevància convertida en
necessitat. De tota manera, estic ben segur que el senyor Spencer
quedaria ben astorat si hagués vist el mateix vídeo que ja fa algun
temps em va facilitar Koldo Royo qui, com és sabut, manté la
popular pàgina web culinària Afuegolento. El vídeo en qüestió
presentava un prototipus de forn de microones amb la porta
convertida en una pantalla plana tàctil que permetia la navegació
per Internet. Els dissenyadors, que formen part d'un prestigiós i
conegut laboratori de recerca d'un fabricant d'electrònica,
justificaven el seu invent fent servir arguments com la necessitat
i utilitat que pot tenir poder accedir, des de la cuina, a
receptaris on line i fineses consemblants, mentre el menjar cou a
poc a poc. Si l'invent prospera, haurem d'afegir una tercera
utilitat al microones, que esdevindrà així l'electrodomèstic de la
llet, de les crispetes i d'Internet. L'he mirat i remirat moltes
vegades aquest vídeo i els puc ben assegurar que no van de berbes,
que no es tracta d'una afortunada paròdia, ni de cap concurs de
càmeres ocultes. Per altra banda, el prototipus també incorpora un
lector òptic de barres, que permet fer la llista de la compra de
forma automàtica i sense necessitat d'escriure res. Llista que pot
ser enviada per correu electrònic, des de la mateixa porta del
microones, a la botiga corresponent i que serà portada a casa una
vegada complimentada. Hi ha més coses en el prototipus, però no
tenc coratge d'explicar-les per no perdre, encara més,
credibilitat. Tanmateix ja fa temps que els gurus ens parlen que
Internet serà arreu i que tot, absolutament tot, estarà connectat
en xarxa; que la bàscula de bany, en detectar que no hem fet bonda
amb la dieta ho dirà al metge, ensems que bloquejarà la porta de la
gelera i coses així. Tot fa pensar que la tecnologia que ha de fer
possible aquest món ja és a punt. L'únic dubte que podria quedar és
si nosaltres estem preparats per aquesta tecnologia. I ja és sabut
que, tot sovint, qui pregunta ja respon. No cal dir que en Perry L.
Spencer ho va arribar a tenir molt i molt clar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.