L'estratègia Arzalluz

Cada cop es fa més difícil trobar una sortida al desastre que viu el País Basc i, per extensió, el conjunt de tot l'Estat. El posicionament del PNB, amb Xabier Arzalluz al capdavant, mantenint una postura ambigua entre els partits d'implantació estatal i els radicals arbertzales, s'ha convertit en un element de tensió afegit a les portes de les eleccions, que segurament s'incrementarà si es produeixen nous atemptats terroristes. L'estratègia d'Arzaluz és clara: qualsevol possibilitat de pau definitiva a Euskadi passa pel PNB. Per tant, el posicionament d'aquest partit és cada cop més arriscat i perillós. El Govern Aznar, i també el PSOE, han vist clarament que el final de la violència només té un interlocutor vàlid: el govern d'Euskadi, i això és sinònim de contrapartides enormes que, en aquests moments, ni conservadors ni socialistes no estan disposats a pagar. Però en tot aquest entrellat tràgic manca per saber què pensa en conjunt la població basca. Per tant, les properes eleccions seran claus. Després de la manifestació de dissabte, és molt important conèixer si la reacció de l'electorat es mantindrà fidel a l'actual equilibri de forces o si castigarà algun dels partits. Aquest termòmetre és definitiu per comprovar si s'enfortirà la postura d'Arzalluz que, no ho oblidem, cerca forçar al màxim l'autogovern del seu país en els pròxims anys. I, en el fons, és això el que està en joc: els interessos estratègics del PNB. I aquest és el factor que veritablement fa por a Madrid.