El diputat territorial

TW
0

Quan es convoquen eleccions generals a l'Estat espanyol un té la sensació que més que elegir els components de les Corts, es tracta més d'un plebiscit presidencial allà on els diputats i senadors que puguin sortir no tenen la més mínima importància. Certament això és així perquè el sistema electoral està plantejat amb una visió unitària del joc polític a partir del que decideixen els grans partits a nivell global i ignorant, sovint, els interessos de cada circumscripció electoral.

Aquest sistema té els seus avantatges i mancances. Avantatges perquè reforça el Govern i cohesiona els principals partits de l'oposició com alternativa de govern, però també genera mancances perquè fa que les cambres no siguin el receptacle de molts dels problemes reals que tenen plantejats els ciutadans en el seu àmbit territorial immediat. D'altres sistemes electorals contemplen aquest fet, i així als EUA i a la Gran Bretanya els seus representants sí que assumeixen una vinculació directa amb els electors del seu districte. A l'Estat espanyol aquesta funció ha estat totalment devaluada pels partits d'àmbit estatal, i han estat precisament les anomenades forces nacionalistes o regionalistes les que han desenvolupat aquesta tasca de defensa del interessos territorials.

Les Illes Balears són un país que planteja una sèrie de problemàtiques molt particulars que sovint difereixen dels postulats generals dels governs espanyols. El fet de ser una Comunitat autònoma rica fa que des de Madrid s'oblidin sovint de les necessitats que les nostres gents tenen plantejades. Tenir el PIB més elevat de l'Estat no vol dir precisament tenir bons hospitals, tenir bones carreteres, tenir bones dotacions educatives, tenir una societat estructurada, tenir uns salaris adequats, tenir unes pensions dignes, etc. Aquí els responsables dels governs del PP i del PSOE han confós la capacitat de generar riquesa amb la manca de problemes. Però la realitat és la que és, i a les Balears es donen molts de problemes que fins ara ningú ha plantejat a les Corts amb la intensitat que requerien.

Per tots aquests motius és necessari que les Illes Balears puguin disposar dels instruments adequats per defensar els nostres interessos econòmics, socials, culturals, etc. davant les institucions de l'Estat. D'altres comunitats ja disposen d'una veu pròpia a Madrid que és capaç de condicionar els distints governs en la realització d'unes determinades polítiques o en l'obtenció d'inversions en benefici dels seus respectius territoris. Nosaltres no. Fins ara tots els diputats i senadors que hem enviat a Madrid s'han limitat a observar la disciplina de vot que des de la capital els marcaven els seus respectius partits, i no han tengut la més mínima autonomia per poder tirar endavant iniciatives pròpies que es vinculessin a les problemàtiques específiques de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

Per tot això, necessitam una representació diferent a la que hem tingut fins ara, que tengui les mans lliures per poder actuar de pont entre les distintes entitats que treballen des del món de les associacions o entitats de foment de l'economia, a favor de la solidaritat i la justícia social, de la defensa del medi ambient, de la nostra cultura, etc. perquè les seves demandes puguin ser canalitzades correctament. Aquesta és la funció que ha de tenir un diputat territorial, que tot i pertànyer a un determinat partit polític amb una ideologia concreta, sap que és un intrument al servei d'una societat que és plural. I això ho ha de fer sense perdre la coherència del programa que electoralment ha presentat davant la societat que l'ha elegit.

A les Illes Balears, però, a part de les necessitats territorials que puguin tenir plantejades qualsevol altra comunitat autònoma, també hi ha dos elements que cal remarcar de manera molt significativa, un és el fet insular i l'altre el fet de disposar d'una identitat nacional pròpia que cal defensar. Aquests dos elements són fonamentals, perquè la insularitat comporta un sobrecost per a les nostres indústries que limita la seva competitivitat, així com l'augment dels preus dels béns de consum que suposen una vertadera injustícia atesa la capacitat adquisitiva dels salaris a Balears. Aquests elements requereixen un tractament fiscal que l'actual REB no ha resolt i que cal omplir de contingut. Tampoc no podem oblidar que aquestes Illes tenen una personalitat nacional pròpia que cal potenciar a partir de la defensa del seu autogovern, de la seva llengua i cultura, i d'això només en podrà prendre consciència Madrid si al si de les seves institucions hi ha algú que els ho planteja de manera clara i contundent.

En aquestes eleccions molts ciutadans poden optar per votar Almunia o Aznar com a presidents del Govern espanyol, però també poden fer que per primera vegada les Illes Balears disposin d'una veu pròpia en defensa dels nostres interessos que n'Almunia o n'Aznar hauran de tenir en compte a l'hora d'adoptar les seves polítiques. Crec que per primera vegada, si la gent que en altres confrontacions autonòmiques ja han votat nacionalista ho tornen a fer en el mateix sentit, el PSM"Entesa podrà fer arribar en Cecili Buele al Congrés dels Diputats perquè sigui aquesta veu. Aconseguir-ho depèn de tots.