Quan es convoquen eleccions generals a l'Estat espanyol un té la
sensació que més que elegir els components de les Corts, es tracta
més d'un plebiscit presidencial allà on els diputats i senadors que
puguin sortir no tenen la més mínima importància. Certament això és
així perquè el sistema electoral està plantejat amb una visió
unitària del joc polític a partir del que decideixen els grans
partits a nivell global i ignorant, sovint, els interessos de cada
circumscripció electoral.
Aquest sistema té els seus avantatges i mancances. Avantatges
perquè reforça el Govern i cohesiona els principals partits de
l'oposició com alternativa de govern, però també genera mancances
perquè fa que les cambres no siguin el receptacle de molts dels
problemes reals que tenen plantejats els ciutadans en el seu àmbit
territorial immediat. D'altres sistemes electorals contemplen
aquest fet, i així als EUA i a la Gran Bretanya els seus
representants sí que assumeixen una vinculació directa amb els
electors del seu districte. A l'Estat espanyol aquesta funció ha
estat totalment devaluada pels partits d'àmbit estatal, i han estat
precisament les anomenades forces nacionalistes o regionalistes les
que han desenvolupat aquesta tasca de defensa del interessos
territorials.
Les Illes Balears són un país que planteja una sèrie de
problemàtiques molt particulars que sovint difereixen dels
postulats generals dels governs espanyols. El fet de ser una
Comunitat autònoma rica fa que des de Madrid s'oblidin sovint de
les necessitats que les nostres gents tenen plantejades. Tenir el
PIB més elevat de l'Estat no vol dir precisament tenir bons
hospitals, tenir bones carreteres, tenir bones dotacions
educatives, tenir una societat estructurada, tenir uns salaris
adequats, tenir unes pensions dignes, etc. Aquí els responsables
dels governs del PP i del PSOE han confós la capacitat de generar
riquesa amb la manca de problemes. Però la realitat és la que és, i
a les Balears es donen molts de problemes que fins ara ningú ha
plantejat a les Corts amb la intensitat que requerien.
Per tots aquests motius és necessari que les Illes Balears
puguin disposar dels instruments adequats per defensar els nostres
interessos econòmics, socials, culturals, etc. davant les
institucions de l'Estat. D'altres comunitats ja disposen d'una veu
pròpia a Madrid que és capaç de condicionar els distints governs en
la realització d'unes determinades polítiques o en l'obtenció
d'inversions en benefici dels seus respectius territoris. Nosaltres
no. Fins ara tots els diputats i senadors que hem enviat a Madrid
s'han limitat a observar la disciplina de vot que des de la capital
els marcaven els seus respectius partits, i no han tengut la més
mínima autonomia per poder tirar endavant iniciatives pròpies que
es vinculessin a les problemàtiques específiques de Mallorca,
Menorca, Eivissa i Formentera.
Per tot això, necessitam una representació diferent a la que hem
tingut fins ara, que tengui les mans lliures per poder actuar de
pont entre les distintes entitats que treballen des del món de les
associacions o entitats de foment de l'economia, a favor de la
solidaritat i la justícia social, de la defensa del medi ambient,
de la nostra cultura, etc. perquè les seves demandes puguin ser
canalitzades correctament. Aquesta és la funció que ha de tenir un
diputat territorial, que tot i pertànyer a un determinat partit
polític amb una ideologia concreta, sap que és un intrument al
servei d'una societat que és plural. I això ho ha de fer sense
perdre la coherència del programa que electoralment ha presentat
davant la societat que l'ha elegit.
A les Illes Balears, però, a part de les necessitats
territorials que puguin tenir plantejades qualsevol altra comunitat
autònoma, també hi ha dos elements que cal remarcar de manera molt
significativa, un és el fet insular i l'altre el fet de disposar
d'una identitat nacional pròpia que cal defensar. Aquests dos
elements són fonamentals, perquè la insularitat comporta un
sobrecost per a les nostres indústries que limita la seva
competitivitat, així com l'augment dels preus dels béns de consum
que suposen una vertadera injustícia atesa la capacitat adquisitiva
dels salaris a Balears. Aquests elements requereixen un tractament
fiscal que l'actual REB no ha resolt i que cal omplir de contingut.
Tampoc no podem oblidar que aquestes Illes tenen una personalitat
nacional pròpia que cal potenciar a partir de la defensa del seu
autogovern, de la seva llengua i cultura, i d'això només en podrà
prendre consciència Madrid si al si de les seves institucions hi ha
algú que els ho planteja de manera clara i contundent.
En aquestes eleccions molts ciutadans poden optar per votar
Almunia o Aznar com a presidents del Govern espanyol, però també
poden fer que per primera vegada les Illes Balears disposin d'una
veu pròpia en defensa dels nostres interessos que n'Almunia o
n'Aznar hauran de tenir en compte a l'hora d'adoptar les seves
polítiques. Crec que per primera vegada, si la gent que en altres
confrontacions autonòmiques ja han votat nacionalista ho tornen a
fer en el mateix sentit, el PSM"Entesa podrà fer arribar en Cecili
Buele al Congrés dels Diputats perquè sigui aquesta veu.
Aconseguir-ho depèn de tots.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.