El Pentàgon ens retrata

I de què serveix, aquest tresor? La versió oficial de la NASA dóna un llarg llistat d'objectius que divideix en tres capítols. Primer hi ha les aplicacions científiques: estudis geològics i hidrològics, investigació sobre terratrèmols o volcans... Després hi ha els usos civils: enginyeria civil, simuladors de vol, ajuda per situar els repetidors de telefonia mòbil... Fins aquí, tot és filantròpic i de molt de profit per al benestar de la família humana. Finalment, però, com qui dissimula, s'esmenten tres objectius militars: planificació logística, sistemes de guia de míssils i armes i tàctiques de batalla.

Quins, de tots aquests, són els objectius principals i quins els secundaris? Per si en teniu algun dubte, parau esment a dos detalls significatius: qui paga i qui es queda amb la informació. L'espònsor principal (amb 200 milions de dòlars sobre un total de 264) és l'Agència d'Imatges i Cartografia del Departament de Defensa dels Estats Units. És a dir, el Pentàgon. També fan les seves aportacions econòmiques la pròpia NASA i agències espacials o aeronàutiques d'Alemanya i d'Itàlia (també volen fotos nostres, aquests?). Respecte de qui es queda la informació, la premsa ho ha reflectit: els mapes més precisos seran només per a usos militars, mentre que la resta dels mortals ens conformarem amb els de segona classe. Dit d'una altra manera: els mapes bons són els d'orientar míssils, els dolents són els d'estudiar els terratrèmols.

Guaitau una mica per aquesta gran finestra al món que és Internet i cercau mostres de les imatges que es creen amb la informació subministrada pels radars enfilats al màstil del transbordador espacial «Endeavour»: són una preciositat. Amb tota probabilitat, la NASA s'encarregarà de la seva comercialització, i aviat s'aniran multiplicant per pòsters, cartells publicitaris, calendaris i postals. Al final, tot serà una operació perfecta, un negoci rodó que permetrà que als americans els hagi sortit gratis saber cap a on han d'adreçar els seus explosius «intel·ligents» o tenir clar per on tendran menys dificultats per desplegar la seva carn de canó, tota feta de negres i d'hispans.