Gent educada

I ara m'agradaria contestar-me, abans que no ho faci algú amb més coneixement de causa i ens amargui la festa. Crec que sí, que començam a estar una mica cansats de l'hostilitat que impregna les relacions que mantenen de cara al públic la immensa majoria dels nostres polítics. Vull creure que els nostres representants, si tenguessin l'oïda una mica més fina, si sabessin percebre amb més precisió els sentiments de la gent (m'agrada sentir-me «gent»), haurien detectat una fatiga certa de les formes que tenen, uns més que els altres, d'escometre's. I més quan, com tothom sap, en la majoria dels casos aquesta crispació és més artificial que res, ja que és notori que en les seves relacions personals, privades, són capaços de xerrar civilitzadament, amb discreció i mesura; i fins i tot, en alguns casos, posant més en valor el coneixement de causa que no els apriorismes engendrats per la disciplica de partit i els altres genets de l'Apocalipsi.

Estam cansats-des, senyores i senyors, d'altaneria, d'altivesa, de xuleria, de matasetzisme, de tota aquesta oratòria aspra amb la qual vostès creuen que fan punts davant del seus electors. No serviria de res proposar-los una consideració: no haurien d'acceptar els vots dels electors als quals agrada que vostès es mostrin tan baralladissos. Vostès compten vots i tant els és que siguin de l'amo com de la madona, d'un corruptor de menors o d'un honorable mossèn entregat a la salvació d'ànimes. Però el cas és que alguns-nes començam a percebre uns altres aires en la relació de la gent amb la política, i que aquests nous aires potser ens duen l'aspiració a pujar un altre escaló en la conquesta de les formes civilitzades, de la bona educació, de la urbanitat. No es facin tant el gallet, per favor. I, sobretot, que comencin a donar exemple aquesta mitja dotzena de polítics més bel·ligerants, que parteixen del principi veritablement inassumible que ells tenen tota la raó, que els altres no en tenen gens i que això els dóna autoritat moral (i física?) per omplir els diaris, les ràdios i les televisions de tota forma humana de maledicència.

Ara, senyores i senyors, ja som en plena campanya, i, tot i sabent que no serveix de res, promet solemnement que no votaré, qui no mostri respecte i consideració pels seus adversaris polítics. No els votaré, encara que endevini un fons d'honradesa i d'eficàcia en les seves propostes. Si he de votar en blanc, ho faré, però no vull anar enlloc amb gent maleducada, ni que sigui al Parlament. Ja sé que aquest no és el temple de les bones formes i de les bones qualitats de saber escoltar i respectar l'altre. M'és igual. Fins i tot en el Parlament vull que m'hi representin persones que sàpiguen expressar idees sense necessitat d'agredir ni de fer rots. Persones com la meva padrina, sense anar més enfora.