«El Mar», a Berlín

La bona recepció d'«El Mar» al Festival de Berlín és un motiu d'orgull per als ciutadans de les Illes Balears. Un clàssic de la nostra literatura contemporània ha rebut el suport que la traducció fílmica dóna a la projecció de qualsevol obra escrita. Tant de bo que en un futur no gaire llunyà altres obres de la nostra tradició puguin tenir la mateixa sort. Però avui, més que tornar a comentar la grandesa de la producció de Blai Bonet i de lloar-ne l'adaptació de Villaronga, hem de referir-nos a la visió d'una Mallorca, allunyada dels tòpics que tindran els espectadors de la pel·lícula. No trobaran el paradís de sol, arena i gent amb sang d'horxata a què estan acostumats per la propaganda. S'enfrontaran a un dels moments més durs de la nostra història recent, la que explica com i per què som ara. Això, ara que se'n parla tant, també és fer país. Fer país, un projecte al qual "n'estam segurs" l'escriptor santanyiner s'hauria sumat amb entusiasme. Amb el mateix entusiasme que posà a tot allò que feia. Amb l'amor per la gent i per la terra que traspuen tots els seus escrits. Llàstima que no ho hagi pogut veure. Només la nostra petitesa pot explicar aquest endarreriment que en altres contrades hauria resultat inconcebible. No és, però, el moment de lamentar-se. Blai Bonet, tan universal i tan arrelat aquí, continua fent el millor servei al seu país. El construeix al mateix temps que el dóna a conèixer i el converteix en motiu de reflexió. No li ho podrem pagar mai.