La figura del personatge que té inquietuds culturals, que és un
triomfador empresarial i que a més té un grup d'empreses de
comunicació mereix quelcom més que la simple anàlisi que se'n pugui
fer des d'aquestes línies. Els seus projectes mereixen lloes i
crítiques de partidaris i adversaris, però aquí i avui no vull
parlar ni de l'empresari ni del mecenes cultural, vull veure l'home
visionari que planeja i viu una ciutat, una illa, un poble, amb
aires de futur, de modernitat i de prosperitat, aquest és el major
llegat del Sr. Serra.
Vull fer un aclariment per als que llegiran aquest modest
article, no conec personalment el personatge i la distància hem
dóna una objectivitat que tal volta no tindria si fos amic personal
meu. L'anàlisi de la seva obra, no discutiré que ha cercat també el
guany econòmic, s'ha de veure dins el marc de la recuperació,
conservació i difusió de la nostra cultura, i de la mateixa manera
se l'ha de veure com un creador de cultura en si mateix, ja que el
podríem considerar un nou Mecenes i avui en dia ningú no es demana
com va fer el seu capital l'amic d'August. El fet de veure la
primera pedra del Museu d'Art Modern i la recuperació de la
barriada de Sant Pere m'ha fet veure que estàvem posant la primera
pedra per convertir sociològicament una ciutat vella i caduca en
una ciutat moderna que mirarà cap al segle vint"i"u. Tot per la
caparrudesa d'un solleric que ha volgut tornar, a l'estil
anglosaxó, a la societat part del que la societat li ha donat o ell
amb el seu esforç li ha pres. Aquesta terra necessita persones
així, que més enllà d'homenatges, sempre merescuts, deixin a les
futures generacions una emprenta que pugui servir per millorar la
seva sensibilitat. Exemples en tenim molts, ja que edificis
emblemàtics de ciutat d'estil modernista són part avui de la
fesomia quotidiana i han servit per poder apreciar els desastres
que en posterioritat s'han fet.
Des de la Fiesta Deportiva al Museu d'Art Modern hi ha tota una
trajectòria vital que mereixeria l'estudi d'una tesi doctoral
d'algun estudiant de la nostra Universitat, però aquí únicament
estudiem els morts i desaprofitem el testimoni viu de fer història
quan el personatge encara pot donar suc.
La primera pedra no és la del Museu, la primera pedra passa per
tenir mitja dotzena de persones com ell que faran de motor turbo
per a una societat endormiscada que necessita una sacsejada forta
que la faci despertar i posar"se a mirar cap endavant i treballar
pel seu futur amb criteris de modernitat i de prosperitat, sense
esperar que els problemes els solucionaran sempre les institucions
i on la iniciativa privada i aquestes han d'anar sempre agafades de
la mà i fer la feina conjuntament quan els projectes siguin de
l'interès que té aquest.
Vull acabar aquestes línies amb un agraïment sincer i dir"li que
sempre la seva figura anirà acompanyada al pensament que hem tingut
la sort de conviure a l'època d'un home intel·ligent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.