PGP contra Echelon

Entre d'altres factors, l'existència de l'Echelon pot ser demostrada a partir de l'anàlisi de diverses notícies que han aparegut al llarg dels darrers anys i que mostren, per damunt de qualsevol altra cosa, l'encaparrament del govern americà per restringir, amb lleis, les possibilitats de xifratge de la informació que la tecnologia informàtica actual posa en mans dels particulars i, per consegüent, fora del seu abast. Dit altrament, el govern americà es comporta com un gran xafarder gelós que no pot consentir que ningú no tengui secrets per ell. A partir de l'any 1976, que va ser quan Diffie i Hellman varen descobrir els sistemes de criptografia anomenats de clau pública, agències governamentals americanes com la CIA, FBI i la NSA, varen fer objecte de la seva atenció molt especial tots aquells que varen tenir alguna cosa a veure amb la implementació d'algorismes de xifrat d'informació. És el cas de Rivest, Shamir i Adleman, creadors de l'algorisme RSA, o el de Phil Zimmermann, creador del mític PGP, sigles que volen dir privacitat força bona, i que descriu un programari capaç de crear codis essencialment inviolables i que són a l'abast de qualsevol, a través d'Internet, per exemple. És a dir, que en això de la protecció de secrets, hi ha un abans i un després de l'aparició i evolució de la informàtica personal en general i del programari PGP, en particular. Abans, les capacitats de càlcul necessàries per xifrar informació estaven reservades als governs i grans corporacions i ara qualsevol ordinador personal pot fer el mateix amb codis que són pràcticament indesxifrables, cosa que arriba a ser considerada com una amenaça per la seguretat nacional d'alguns països, com per exemple França, on l'ús de PGP per particulars és il·legal.

La polèmica sobre el xip Clipper també forma part de les manifestacions malaltisses d'encaparrament d'alguns departaments del govern americà, especialment l'Agència Nacional de Seguretat (NSA). Un projecte de llei pretenia forçar que tots els dispositius informàtics que permetessin xifrar les converses telefòniques entre particulars tenguessin una porta falsa que permetés a aquestes agències desxifrar els codis emprats. L'excusa, deien, era que si no es feia així els traficants de drogues i similars, tendrien impunitat total a l'hora de planificar i cometre els seus delictes i que només una solució del tipus de la porta falsa permetria evitar. Una solució similar va ser proposada, crec que també sense gaire èxit, per les comunicacions de dades. Tot i que és possible que les capacitats de xafarderia governamentals hagin estat d'utilitat per combatre el crim, està més que comprovat que aquestes capacitats s'han fet servir en contra d'adversaris polítics i per afavorir amics en alguns negocis. Per consegüent, la temptació immediata dels governs és declarar il·legal qualsevol estri o programa que pugui limitar la seva capacitat de maniobra i és obvi que si no existís un sistema com l'Echelon, no importaria mirar tan prim.

La setmana passada des d'aquestes pàgines, Miquel Payeras parlava, ben encertadament, de l'Echelon i es lamentava de la falta de capacitat crítica associada a les noves tecnologies que permet l'existència de sistemes com aquest. Tanmateix convé tenir present que, ja d'entrada, saber que hi ha un Echelon ens allibera en bona part de la feblesa que la seva existència propicia. Per altra banda, igual que el vi cura les ferides que el vi ha produït, les mateixes tecnologies que ens fan tan vulnerables també ens poden protegir dels dolents, tenguin la forma que tenguin. I això vol dir, entre d'altres coses, fer servir PGP contra tots els Echelons possibles, ja que encara que no tenguem res per amagar, sempre servirà per empipar. Contra l'Echelon, doncs, control democràtic i PGP, però mentre aquell fa el seu camí, no hi és gens sobrer fer servir el darrer per posar pals a les rodes dels que, de forma malaltissa, ho volen saber tot.