Aigua vana

Sense dedicar"m'hi gaire, he arribat a la conclusió que, en realitat, el que s'hi anuncia és la nostra ignorància. Almanco jo no arribo a comprendre quina finalitat té aquest anunci, i amb quina estratègia publicitària s'hi diu. Informació? Desinformació? Invitació al consum, o a l'estalvi? Política d'imatge? Imatge política? Imatge sense política? Política de consum? Consum polític? Les empreses públiques necessiten poca publicitat (altra cosa és que en facin, poca o molta), però els monopolis cap. No saben els metges que existeix EMAYA? Dubtem"ho. És necessari pagar per recordar"los"ho? Dubtem"ho, igualment. És de franc, l'anunci? Més que dubtem"ho. (I encara que ho fos, per què serveix?) Posat que EMAYA ens proporciona aigua (i ens retira els fems), se suposa que hem d'estimular"ne el consum, entre els metges? La idea políticament correcta "i sobretot intel·ligent" és estalviar"la. No són políticament correctes els metges? Algun ideòleg vol que no ho siguin? Això es complica. ¿Servirà l'anunci per explicar"nos que l'empresa municipal d'aigües i clavegueram treballa a les totes per evitar els problemes de manca d'aigua que s'anuncien "al cel, i aquests sí de franc" per a l'estiu pròxim? Si és així, potser la imatge adequada seria la d'un terreny desèrtic, o semi, no aquest riu com no n'hi ha cap a la nostra illa, avui dia, i molt menys n'hi haurà al final de l'estiu. ¿Servirà per convidar"nos, a tota la població, també els metges, a estalviar aigua, donada l'extrema necessitat que en tenen, per exemple, els camps de golf i les urbanitzacions que en sorgeixen als voltants amb la mateixa naturalitat i la mateixa puixança que a d'altres països, humits, sobretot, creix la gespa? ¿O servirà, per contra, per convidar al consum d'aigua? Si és així, esperem un pròxim anunci convidant a respirar aire i un altre posterior a dormir de tant en tant. I no segueixo.

Hem vist anuncis semblants, i no només d'EMAYA, en aquestes revistes de gruix desmesurat i de pes fora mesura, plenes de fotos en color i de textos de, diguem"ne, qualitat discutible (com tots els textos, evidentment, o no?), que només existeixen com a reclam publicitari d'anuncis d'immobiliàries "fonamentalment" i que no s'adrecen en absolut a això que se'n diu el lector mitjà, i molt menys als obligats clients de l'empresa municipal d'aigües i clavegueram, que som tots els qui bebem aigua i ens rentem, és a dir, tots, o "en el segon cas" molts, els mateixos que "també tot sigui dit" paguem aquests anuncis. Algú més suspicaç que els altres, que sempre n'hi ha, potser pensarà que l'anunci és inútil, tant com ho és comentar"lo. Uns altres potser no hi vegin, en aquesta publicitat plena de, com a mínim, interrogants, cap novetat; a la fi, en tot escàndol hi ha publicitat, perquè si no hi és el fet no passa de vici privat i, per tant, disculpable. Algú altre tal vegada cregui que anuncis d'aquesta mena confirmen l'estès costum "encara no llei" que explica que cadascú malbarata els seus diners com vol, i els nostres com pot. Evidentment, no ho sabrem mai, qui té raó, d'aquests recels. Potser l'anunci només vol dir que l'aigua encara serveix per allò que ha servit sempre: per rentar"se les mans.