El contracte de les mestres

Tenc a les mans la fotocòpia del contracte de treball que el «Consejo de Educación» feia signar a les mestres l'any vint"i"tres. No sé si va ésser redactat per la gent del govern liberal del marquès d'Alhucemas o per la més conservadora del de Primo de Rivera. Tant se val. Potser el matís freturi d'importància, perquè vista aquella època amb ulls d'ara, no podem evitar pensar que amb els dallons d'uns podien penjar els altres. Vull dir que entre gent de sang reial i militars africanistes es repartien el país. Tornem, per tant, al contracte, que més que un contracte és un codi de conducta. Conté catorze punts. En concret, diuen: «1) No casarse. Este contrato queda automáticamente anulado y sin efecto si la maestra se casa. 2) No andar en compañía de hombres. 3) Estar en su casa entre las 8.00 de la tarde y las 6.00 de la mañana. 4) No pasearse por heladerías del centro de la ciudad. 5) No abandonar la ciudad bajo ningún concepto sin permiso del presidente del Consejo de Delegados. 6) No fumar cigarrillos. Este contrato quedará automáticamente anulado y sin efecto si se encontrara a la maestra fumando. 7) No beber cerveza, vino ni whisky. Este contrato quedará automáticamente anulado y sin efecto si se encuentra a la maestra bebiendo cerveza, vino y whisky. 8) No viajar en coche o automóvil con ningún hombre excepto su hermano o su padre. 9) No vestir ropas de colores brillantes. 10) No teñirse el pelo. 11) Usar al menos dos enaguas. 12) No usar vestidos que queden a más de cinco centímetros por encima de los tobillos. 13) Mantener limpia el aula: a) barrer el suelo al menos una vez al día, b) fregar el suelo del aula al menos una vez por semana con agua caliente, c) limpiar la pizarra al menos una vez al día, d) encender el fuego a las 7.00 de modo que la habitación esté caliente a las 8.00 cuando lleguen los niños. 14) No usar polvos faciales, no maquillarse ni pintarse los labios». He escrit que ignorava quin govern havia posat en circulació un pamflet d'aquesta mena. Tanmateix, el tuf de moralitat folklòrica que es desprèn de tot l'escrit i el fet que algunes de les prohibicions no tenguin cap ni peus "sols bevien whisky les amants dels ministres i dels cràpules de casa bona. Recordau el cuplet: «Yo me paso la vida en el Majesti,/ en Regina, en el Palas o en el Rom/ y me bebo 14 ó 15 wiskis,/ 4 coctels, 10 sodas y un Pernot»", s'identifica amb la filosofia del Directori. Us don més exemples d'aquesta moral pública esbojarrada? Una de les mesures formatives de l'època va consistir que el volum de l'enciclopèdia «Arte de España», dedicat a Goya, es posàs a la venda amb les pàgines vint"i"dues i vint"i"tres aferrades amb goma l'una a l'altra perquè hi sortia retratada La Maja Desnuda. En conclusió, qui m'ha fet arribar la fotocòpia esmentada, somreia amb ironia, convençut que la història ja ha passat pàgina i que aquestes coses no és possible que es repeteixin en els temps que correm. I és així, naturalment. De tota manera, encara que s'ensorrin les dictadures i es modifiquin els comportaments socials que havien imposat, sempre queda, a la consciència col·lectiva, un pòsit d'aquella intolerància que ha caracteritzat l'ahir. Us n'oferiré una mostra. Heus ací que, el desembre passat, una mestra d'escola va aprofitar el pont de la Constitució per anar"se'n de viatge. Havia previst ésser de tornada a Palma el dia 8 a la nit, però, a causa d'un retard en el vol, no va arribar a casa fins ben entrada la matinada del dia 9. En conseqüència no va incorporar"se a la classe fins al dia 10. Idò bé, en assabentar"se'n, la inspectora corresponent va fer de veure el director del centre on la mestra treballa, i li va demanar explicacions pel fet que hagués abandonat l'illa sense permís. Aquest, atònit, va recordar"li que tant la constitució com l'estatut consagren la llibertat dels ciutadans a moure's lliurament d'aquí per allà. La conversa va ésser aspra i la inspectora va abandonar l'escola amb un pam de morros. Desig de tot cor que les temperatures baixes d'aquests dies l'hagin ajudat a aclarir les idees. No sé si sabia, la inspectora, que a l'any dos mil acabava d'invocar l'article cinquè del contracte de les mestres del vint"i"tres. Siguem indulgents i pensem que no. En qualsevol cas esper que a hores d'ara sigui conscient que va plantejar una boutade més gran que el campanar de la Seu.