Intentar esbrinar quina era l'opinió de l'Arxiduc Lluís Salvador
d'Àustria davant la qüestió social a Mallorca no resulta fàcil. En
primer lloc, perquè l'Arxiduc no dedica un apartat concret en el
seu enciclopèdic Die Balearen a les classes o grups socials de les
Balears, i, encara menys a les lluites socials que hi havia
aleshores o que hi havia hagut en el passat. En segon lloc, perquè
l'Arxiduc fou un epígon dels darrers viatgers romàntics que
redescobriren Mallorca i potser idealitzàs un poc la societat
mallorquina i no captàs la duresa dels enfrontaments, sovint
soterrats, entre els diferents grups socials. En tercer lloc, la
seva condició de noble i la seva privilegiada situació econòmica
l'havien d'allunyar per força de les ideologies igualitaristes que
començaven a prendre força en la seva època.
A més, també s'ha de tenir en compte el que el doctor Sebastià
Trias ha anomenat el «ruralisme de l'Arxiduc». Aquest ruralisme
consideraria el món del camp com una característica estructural de
la societat mallorquina. De fet, l'Arxiduc descriu amb una gran
minuciositat la ruralia i en cap moment sembla estar commogut per
la misèria i les difícils condicions laborals dels jornalers i
petits propietaris.
De tota manera si bé de la lectura del Die Balearen sembla
deduir-se una certa harmonia social en el camp mallorquí, no amaga
que hi havia grans diferències econòmiques i socials. Així,
l'Arxiduc indica que segons el cens de 1860, en el camp hi havia
60.632 jornalers i 27.742 propietaris de finques rústiques. I
encara entre aquests darrers les diferències eren abismals, ja que
alguns petits propietaris no es diferenciaven gaire dels jornalers
sense terra, mentre que els grans propietaris, quasi tots nobles,
disposaven d'autèntics latifundis.
En el Die Balearen sovint es contraposa la vida de les famílies
«pageses» a la de les famílies «riques». Així, per exemple, es diu
que si bé tothom utilitza els mateixos utensilis domèstics, a les
cases dels rics són més nombrosos i de materials més duradors. Les
olles, en lloc d'esser de fang són de coure o de ferro esmaltat i
les culleres de fusta són substituïdes per culleres d'argent. Les
diferències socials també eren evidents en el tipus de tractament i
en la conducta dels mallorquins de l'època. És significatiu que un
pagès només se llevàs el capell davant un «senyor» de Ciutat.
La duresa de la vida pagesa queda molt ben reflectida en
l'alimentació dels camperols. Al Die Balearen s'explica que les
tres menjades dels missatges i jornalers no es diferenciaven gaire
i eren a base de pa o faves amb col, patates i cebes, acompanyades
d'olives i figues. Els amos ja menjaven un poc millor, perquè
afegien a les sopes o a l'escudella alguns ous o un poc de
sobrassada, botifarra o camaiot i qualque bocí de xulla. També
s'especifica que als jornalers no se'ls hi solia donar vi, i que,
en canvi aquest producte no mancava en cap de les menjades dels
amos o dels pagesos rics que vivien a les viles.
També són evidents les diferències socials quan l'Arxiduc
descriu la ciutat de Palma. Llavors es parla de barris com el Puig
de Sant Pere o de Santa Catalina on la gent menja pobres ensalades
de verdures. Fins i tot s'anota en el Die Balearen que els pobres
se n'anaven a dormir a les deu i els rics a les dotze, perquè
aquests darrers es podien aixecar a les deu o fins i tot més
tard.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.