A quin mil·lenni ens trobam?

08/01/00 0:00
TW
0

No arribarem a saber mai què hi havia de cert en això de l'efecte MM. Atès el que havien pronosticat els mil·lennaristes (sense aigua, sense llum, la gelera descongelada, sense ascensor...) no em vull queixar per no haver conegut els efectes del pas del MCMXCIX al MM. Ara bé, si les administracions públiques han estat capaces d'esquivar tant de mal domèstic, potser es podrien posar a treballar en l'amortiment definitiu de l'efecte MCM i així poder entrar en el segle XXI, d'aquí a un any, purificats i esperançats. L'efecte MCM sí que el coneixem bé i la prova més fefaent que encara som al segle XX és que en conservam tots els tics, els tics bons i els tics dolents. Entre els bons, la curiositat, a voltes mal intencionada com és el cas de voler saber què hauria estat l'efecte MM, i altres vegades usada com a via de coneixement. Sense la curiositat, sense l'afany per estar informat, avui no podríem parlar de tradició ni d'aspiracions.

Entre els tics dolents, la pràctica de la intriga per arribar a sotmetre l'altre, l'ús privilegiat de la informació que hem vist com pot enriquir els individus sense cap necessitat d'inversió. Curiositat i intriga, dues cares molt humanes de la mateixa moneda que adequadament combinades han conformat aquest nou concepte amb el qual ens anuncien el segle XXI: la globalització.

La popularització del terme és recent i vol ser presentat com una idea moralment bona que implica una obertura al món "per això la curiositat", un pròleg del que serà el mil·lenni que ha de venir. És així realment? Una globalització que vol absorbir "a través de la intriga" identitats individuals i col·lectives, una globalització que ha estat pensada i dissenyada des d'Occident i que identifica humanitat amb població del món ric, que crea móns tancats on la Declaració Universal dels Drets Humans sols s'aplica a un 20% de la població del planeta, fent servir xifres optimistes. És això una globalització moralment defensable?

Ara bé, si la globalització és posada de la informació a l'abast de tothom i afany per conèixer l'altre sense necessitat de ser l'altre, aleshores això ja és més interessant, més nou, més superador del segle XX i anunciador d'un segle XXI diferent en el bon sentit de la paraula.

El problema de la globalització, un projecte europeu encetat fa cinc o sis segles, és que ha volgut sobredimensionar per metàstasi un món particular "l'Occidental" i fer-lo un món universal. I és que n'hi ha molts de móns per voler-los dominar a tots, i aquesta multiplicitat de móns és, sense que els mateixos europeus ho reconeguem, una conseqüència de l'occidentalització del planeta.

Fins que no es faci pedagogia de la globalització informada i encuriosida que iguali els indivius en dignitat indiviual i col·lectiva "i aquí igualar no vol dir homogeneïtzar" no podrem dir que les coses han canviat tant com per ser a un altre mil·lenni. Tot traspàs necessita d'un canvi de mentalitat. En aquestes estam.

+ Vist
+ Comentat