El premi Josep Maria Llompart, atorgat per l'Obra Cultural
Balear, ha honorat, enguany, la figura de Maria Ferret. El temps
passa tan ràpid, els dies deixen tan poca empremta i la memòria ens
té tan desemparats, que hi ha potser dues o tres generacions que no
trobarien la ubicació exacta per al nom de Maria Ferret. I,
tanmateix, per a les generacions anteriors, sobretot per a aquelles
persones vinculades de manera particular amb l'escoltisme i el
guiatge i, de manera més general, amb qualsevol idea de país, Maria
Ferret és una fita i un referent insubstituïbles.
No ha arribat a ser tan popular en aquests àmbits com ho va ser
el seu marit, ja traspassat, Eladi Homs. Com sap tothom, aquest
senyor, que es va establir a Mallorca el 1956, perquè així li ho
exigia l'exercici de la seva professió, va entrar en contacte amb
el món dels Francesc de B. Moll, Josep Maria Palau i Camps o Josep
Forteza"Rey, i aquesta circumstància no fou aliena a l'èxit de la
seva iniciativa de reprendre a l'illa l'activitat escolta. Al
Principat, que és d'on ell venia, l'escoltisme bé o malament havia
seguir tenint presència; aquí, a Mallorca, la Guerra Civil n'havia
estroncat una vida no massa pletòrica. A poc a poc, i sempre amb la
batuta d'Eladi Homs i l'ajuda dels seus amics, l'escoltisme es va
poder organitzar (o reorganitzar), fins a implicar una bona part de
la societat mallorquina.
Allò que per ventura no havia passat mai a Mallorca, que les
al·lotes dormissin durant dies fora de ca seva i amb la tènue
protecció d'una tenda de campanya, ho aconseguí Maria Ferret.
Aquesta victòria, aparentment tan pírrica, canvià no obstant unes
pautes de comportament amb les quals la dona mallorquina no podia
presentar"se en la recta final del segle XX. Vol dir això que Maria
Ferret, discreta sempre, sempre en segon terme, organitzà la
incorporació femenina al moviment escolta, amb els resultats ja
coneguts i que l'exescolta que firma aquest escrit no dubta a
qualificar d'esplèndids.
Maria Ferret ha treballat molt, en aquesta vida, i ho ha fet
sempre des d'uns principis més bons d'assumir que no d'aplicar, i
que atanyen la dignitat de la dona en la seva relació amb la
societat, el comportament inspirat en un cristianisme postconciliar
ja des d'abans del concili Vaticà II; uns principis de germanor, de
respecte i tolerància. Amb aquest bagatge ètic i amb una generosa
capacitat de treball, ha dedicat pràcticament tota la vida als
altres, a dotar molts de joves d'uns ormeigs per al creixement en
aquells valors sense els quals no hi pot haver harmonia entre les
persones.
En els darrers temps, a més, ha contribuït decisivament a
garantir la continuïtat del moviment escolta davant atzars poc
favorables. Dit d'una manera més entenedora, ha contribuït a la
independència d'aquest moviment, conjurant així perills que en
aquest moment no s'albiren, però que podrien bategar darrere
qualsevol pantalla de boira que s'interposi entre nosaltres i el
futur. Si em tocàs un dia fer l'elogi de Maria Ferret, crec que
començaria dient que és una dona de trossades grosses, i aquesta
definició no es referiria, naturalment, al seu format físic, sinó a
la seva anatomia moral. Poques vegades un premi de reconeixement de
mèrits haurà estat atorgat amb tanta justícia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.