Fart de renous

Jo visc al carrer Montenegro, i tot i que just davall ca meva no hi ha cap bar, sóc una víctima més del renou que se genera al barri, i fa molts d'anys que en pateixo les conseqüències; importantíssimes seqüeles físiques i psíquiques que estan deteriorant a marxes forçades la meva vida personal, professional, privada i social.

Normalment, quan tinc la sort de quedar-me adormit, crits i renous de tot tipus com llaunes i ampolles de vidre llançades al paviment, ràdios de cotxes engegades a tot volum, càntics de grups insensibles que acaben de sortir d'un bar borratxos d'alegria, tertúlies a gran volum sota la meva finestra, grups que en comptes de beure les ampolles dins del bar s'estimen més exprimir-ne el contingut davall ca meva, amb música inclosa, fan del tot impossible tornar a agafar el son, justament en la franja horària en què més reparadores i necessàries són aquestes hores de descans.

A més d'haver-me vist obligat a sol·licitar la baixa laboral en diverses ocacions, arrossego des de fa massa temps mal humor, cansament, nervis, un poc de depressió i un gran sentiment d'indefensió, i casa meva "que en teoria hauria de ser un refugi acollidor, íntim i familiar" ha esdevingut el major infern de cada dia.

Si a aquestes molèsties "conseqüència directa de la proliferació irracional de bars nocturns en un barri residencial", hi afegim la brutor que generen aquests locals, la invasió de vehicles no autoritzats al barri que ens priven de les nostres places d'aparcament, unes places que pagam anualment a l'Ajuntament, la manca de petits comerços i botigues que donin vida al barri, etc, la conclusió és que la manca de previsió del govern municipal, així com la deixadesa de funcions inherents al seu exercici com a institució pública encarregada de vetllar pel compliment de les ordenances i la llei, han fet del tot inhabitable aquest barri de Palma.

Que a hores d'ara el Govern municipal anunciï que se faran noves medicions sonomètriques a la Llonja, tornant a ajornar l'única mesura eficaç per pal·liar el renou, me fa sentir una indignació creixent i la més absoluta manca de confiança en una institució que ens torna a demostrar que no té la més mínima intenció de solucionar un problema real i amb conseqüències nefastes per a la salut d'un col·lectiu desprotegit per una institució que hauria de vetllar pels ciutadans.

Si a mi, que visc a un tram de carrer de la Llonja on només hi ha restaurant, però amb moltíssims bars ben a prop, els renous no me deixen dormir... Què passa amb la llarga llista de veïnats més desafortunats que viuen a carrers farcits de bars, i que a més de la música i les vibracions que produeixen aquests establiments en els seus domicilis, han de suportar diàriament el tràfec constant de gent bulliciosa que hi transita, s'hi atura i hi fa fins altes hores de la matinada?

D'altra banda, vull remarcar que em sembla una bestiesa que se parli demés presència policíaca al carrer com a mesura eficaç per pal·liar el renou a què ens vegem sotmesos; la policia no pot impedir que la gent estigui en el carrer, i no pot posar un boç a la boca a les persones perquè no facin renou. Una primera sentència del TSJB deixava ben clar que la gent en el carrer és una conseqüència directa de la desmesurada oferta de locals nocturns a la zona, i ni l'Ajuntament ni els bars se'n poden desentendre apel·lant a un problema d'ordre públic i a la manca de vigilància policíaca. Si la gent fa renou al carrer en horari nocturn és perquè la zona està plena de bars i locals que els atreuen, i l'única mesura per eradicar el problema passa per avançar-ne l'hora de tancament.