'Conciencia de subdesarrollo'

Sampedro afirmava en el seu llibre que la fossa que separava els pobres dels rics s'anava enfondint i que les desigualtats no solament es manifestaven entre les nacions sinó que, a més a més, dins de cadascuna d'aquestes la distribució dels ingressos es feia cada cop més desigual, i feia sempre esment de la correlació entre el desenrotllisme especulatiu i el deteriorament mediambiental que comporta.

Berzosa corrobora les idees exposades per Sampedro i manté que el fet que hagi transcorregut un quart de segle no ha servit més que per donar"li la raó, ja que el nivell de pobresa i desnutrició ha arribat a cotes dramàtiques. Destaca especialment la progressiva feminització de la pobresa, ja que una tercera part de les persones adultes en els països subdesenvolupats són analfabetes, i d'aquesta xifra els dos terços són dones.

Berzosa afirma que la distància entre rics i pobres ha augmentat de 60 a 1 ara fa trenta anys, fins a 140 a 1 en l'actualitat, que el 80% de la riquesa està en mans d'un 20% de la població mundial, que al mateix temps és la que més contamina, que les multinacionals controlen el 70% de les matèries primeres i el 80% de les terres de conreu i incideix en la denúncia que el consumisme sense fre ha esgotat els oceans, extingit moltes espècies animals, gastat la capa d'ozó i canviat el clima entre altres endemeses.

En alguns dels països del món desenvolupat, l'augment de l'adoració pels doblers i l'exaltació dels triomfadors (els que són capaços de guanyar doblers ràpidament i amb facilitat) contrasta fortament amb el descontentament d'una gran part dels ciutadans i ciutadanes que dins organitzacions no governamentals i plataformes, aixequen les veus a favor dels més desfavorits i en defensa del medi ambient.

Tothom és conscient que la contaminació ambiental comporta una alteració desfavorable del nostre entorn. Els trastorns psíquics produïts per la pol·lució atmosfèrica, el renou, la congestió de trànsit i l'excessiu volum d'edificabilitat comporten un augment de l'agressivitat dels éssers humans. És un fet que a les grans ciutats la gent respira, hi sent i hi veu cada cop més malament. Tal com va escriure un amant de la natura: «cap altra criatura no ha estat capaç d'embrutar el niu en tan curt termini com ho ha fet l'ésser humà».

Fins fa no gaire temps, eren molts els que, dins del context de la globalització, defensaven els interessos econòmics enfront dels interessos socials pensant que així s'aconseguiria augmentar el nivell de vida mundial, un avenç dels països menys desenvolupats i una societat més justa. La realitat ha resultat ben diferent, i ja coneixem els estralls econòmics i socials provocats pel fet de fer valer els interessos individuals per damunt dels de la col·lectivitat.

Avui sabem que podem aconseguir un equilibri economia i ecologia i una harmonia entre els éssers humans i la naturalesa. Però, per aconseguir"ho, les relacions dels països rics amb els menys desenvolupats i amb el medi ambient han de fer un gir radical, i la consciència, juntament amb l'educació, ha de formar part d'aquest gir. Un somni utòpic però possible tal com manifestava Sampedro quan desitjava: «un país on el que imperi sigui el llibre i el pa, la tolerància i la comprensió, quelcom que els més poderosos moltes vegades no són capaços de veure o no volen veure».