El 'Die Balearen' desemboca al mar

En un primer moment de la preautonomia, es va entendre (amb molt bon criteri, a judici d'un servidor) que les institucions havien d'atendre les qüestions bàsiques de la cultura del país. No és gens fàcil establir un ordre de prioritats quan hi ha tant per fer, de manera que el saldo de la preautonomia pot ser qualificat amb una nota alta. Després, va semblar que els objectius començaven a ser establits amb un criteri epilèptic, i a hores d'ara no sabríem per què s'han duit a terme tota una sèrie de costellades que han costat un ull de la cara i el vermell de l'altre. El que es demana a una qualsevol iniciativa cultural és que, sigui de la naturalesa que sigui, tengui projecció de futur, que deixi una herència incorporable al patrimoni comú. D'obres d'aquestes característiques no se n'han fetes massa, s'han gastat massa doblers en costosíssimes arbitrarietats, sovint s'han dissenyat programacions, s'han establit preferències pensant en un sempre problemnàtic benefici electoral. Les excepcions a aquesta regla no són massa abundants. M'agradaria que se'm permetés recordar-ne un parell, a les quals he estat relacionat d'una o altra manera, sense que la seva menció tengui caràcter excloent, ja que en altres àmbits "música, teatre, biblioteques, etc." són ben ressenyables unes quantes iniciatives. Les que servidor em vull permetre el luxe de recordar són la Gran Enciclopèdia de Mallorca i la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura a les Balears. Són evidement millorables. Però són obres de les que permeten que una cultura faci passes gegantines per arribar a assumir el màxim de les funcions que es considera habitualment que han d'assumir les cultures desenvolupades. Aquestes cultures es distingeixen, entre altres qüestions, per tenir a l'abast el patrimoni que han generat al llarg dels anys. Nosaltres encara tenim mancances: per exemple, no tenim accés fluïd a tota l'obra de Ramon Llull. S'hi està fent feina, s'hi posa remei. De manera que ara hem de celebrar com una fita d'una importància cabdal la incorporació plena a la cultura viva d'una part irrenuncuiable del patrimoni cultural d'aquest país, la gran obra de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. I el lector a hores d'ara ja ho deu tenir ben clar: no és per casualitat que aquesta substancial iniciativa hagi sorgit d'aquesta casa.