La patològica bel·ligerància política del senyor Jaume Font

És, per tant, fàcil d'entendre que doni «canya» i posi de relleu que el partit de l'oposició té opinions ben diferents a les del Govern, en aquest cas en matèria de política de subvencions al sector ramader. No conec aquest sector, i no cauré en l'error d'opinar d'allò que desconec, però l'estil i els arguments dogmàtics del senyor Font a l'hora de criticar qualsevol cosa «que faci olor de no"PP» mereixen uns comentaris.

Diu el senyor Font que «l'arrogància i el ressentiment» de membres del Govern poden fer malbé una tasca d'anys de l'anterior Govern en matèria d'agricultura i ramaderia, i de «l'impuls entusiasta» de l'anterior president, Jaume Matas. Sincerament, pensar que determinats tecnòcrates neoliberals estiguessin «entusiasmats» pel sector agrícola i ramader illenc... hom dubta que poguessin distingir un ametller d'un garrover!

Tots recordam com pegava bots de joia, en Jaume Matas, quan el seu president el va nomenar conseller d'Agricultura! El somni de la seva vida!

Però això no és res: diu després que «aquest govern no ha arribat al poder per millorar res, sinó per fer oposició a l'oposició, fent palesa així la seva profunda pobresa programàtica i l'escassa talla política dels seus cappares». Clar, vostès tenen una riquesa programàtica i una efervescència d'idees tal, que hagueren de treure a potades l'agosarat president (Cristòfol Soler) que «havia intentat dur a terme el programa del seu partit» (literalment ho reconegué el propi Soler), programa que havia redactat ell mateix! Està vist que vostès en fan poc cas, dels programes!

Però allò més lamentable és el fet d'autoerigir-se (vostè!!) en el mesurador oficial de talla política. Qui és vostè, senyor Font, per parlar de talla política? Si vostè en tengués "tan sols una mica" no tendria vergonya d'anar pel món sermonejant a tothom. Talla no en té, però d'altres coses sí, per anar amb el cap ben alt desprestigiant els altres polítics amb l'autocomplaença de qui creu que està per damunt el bé i el mal. No s'engani, vostè està per davall el bé i el mal: no té autoritat moral, ni credibilitat política "la va perdre tota de cop, i aquest viatge no té bitllet de tornada" per donar lliçons de demòcrata a ningú. I no pensi que la meva opinió és sectària, crec que vostè pot fer "i ja li convé al seu partit" política, és bo que expressi les seves idees, fins i tot crec que el seu article, tret de tot això, és correcte (independentment de l'opinió que es tengui del contingut), però accepti el consell i tengui una mica d'amor propi, pensi que el que li queda de prestigi el pot perdre irremeiablement si segueix amb aquesta estratègia. En cas contrari, passarà com amb aquella memorable portada de l'ABC : «Cristòfol Soler se pliega al pancatalanismo de Pujol», que precisament ens indicava que el país anava pel bon camí (Tant de bo hi tornem a ésser portada ben aviat!) i el prenguin a vostè com a l'indicador de correcció política; així, quan vostè qualifiqui «d'irresponsable, miop, sectari i de baixa talla política» a qualque conseller, hi haura gent "jo, ben segur" que ens treurem el capell!