La televisió

Sr. director: Som un major que fa vint anys que va perdre l'audició de forma irreversible a causa d'un desafortunat accident. No pot imaginar com va canviar la meva vida aquell fet. Des d'aquell moment vaig haver d'aprendre a escoltar amb la vista. En els encontres cara a cara ja em defens molt bé llegint els llavis. Des fa uns anys i gràcies a l'augment de sales de cinema de V.O. subtitulada puc veure pel·lícules actuals i de tot tipus. Faig servir el fax i, des de fa poc, el correu electrònic d'Internet per comunicar-me amb amics o amb qualsevol i per fer algunas gestions. Però amb la televisió no puc. Quant enyor la televisió! Com desitjaria sentir "llegint els subtítols del teletext, si n'hi hagués" els Telediarios cada dia, els documentals i les pel·lícules, tot. Em deman quanta gent hi deu haver ara mateix en la mateixa situació. Cada dia li deman a la fortuna que em premiï permetent-me sentir "vegent" la televisió abans que l'edat acaba amb la meva, fins ara, excel·lent visió o abans que la vida m'assenyali la porta de sortida.