Indicis de trasllat artificial

Molt de passada he parlat sovint de llibres amb el misser Toni Coll, que, si és tan bon misser com lector, té un deu de mitjana. Ha promès unes quantes vegades que escriuria per a aquest diari algun paper sobre la literatura en el món de la justícia i de les lleis, però es veu que encara no li lleu. Servidor esper que Toni Coll sigui sensible a les requisitòries públiques i faci honor a la seva paraula. Ara ho veurem.

Si servidor em record en aquest moment de la promesa del misser Toni Coll, és perquè acab de llegir "ja deduirà el lector, per tant, quan s'escriu aquest article" la transcripció de la declaració del titular de la Fiscalia d'Eivissa, senyor Antoni Torres, que és un bombonet "la declaració, s'ha d'entendre" de la literatura de tribunals. Diu textualment que «hi ha indicis d'un possible trasllat artificial de votants» al cens de Formentera procedents de l'Argentina. Senyors, d'això se'n diu sospesar les paraules com si fossin diamants: un mil·lígram de més o de menys no és una qüestió trivial. I se'n dedueix una primera lliçó magistral: la precisió en l'ús de les paraules és l'única via cap a la veritat i la justícia. Heu vist, realment, quina finesa en la descripció d'una situació possiblement anòmala? Ara sí que les explicacions del senyor Ministre Abel Matutes es veuen mancades d'oli. Si realment hagués existit el projecte d'aquests emigrants censats a Formentera de construir una residència, la seva incorporació al cens pitiús no hauria presentat cap indici d'artificialitat. Però el senyor fiscal no ho acaba de veure clar. I una operació de la qual molts tenen una absoluta certesa moral, és reduïda per obra i gràcia de la gràcia literària del fiscal, a indici: meravelles de la veritat, que sap adaptar-se i confondre's eficaçment amb el terreny en el qual s'inserta, sigui el de les maniobres de la pitjor política, sigui la necessària prudència dels fiscals.