Sobre un article de Miquel Payeras

Deixant de banda les comunions amb les normes d'urbanitat que distingeixen a bons i dolents d'acord amb si duen o no corbata amb elefantets o sense, voldria, en la meva humil opinió, si fos possible, contribuir a desfer l'anàlisi simplista que ens exposa l'amic Payeras, reforçant-se amb paraules del principatí economista Xavier Sala i Martín.

La societat civil, en la seva extensió, té per costum organitzar-se entorn d'associacions i agrupacions segons interessos específics, i fins a hores d'ara, i mentre no existeixi un sistema de participació mes eficaç podem coincidir, crec, en la seva bondat. La defensa dels interessos col·lectius d'uns i altres, històricament, ha afavorit els més organitzats i eficaços en la presa de decisions, la qual cosa fa pensar en la possible precarietat organitzativa, arrossegada, del petit i mitjà comerç.

Respectuós amb els drets dels consumidors, no podem oblidar qui hi ha al darrere d'un petit comerç, i en la seva majoria estam parlant de famílies que, en la seva quotidianitat, afavoreixen l'estructuració social. Podem coincidir amb el goig de trobar al darrere del mostrador un rostre amable, jove, i contínuament respectuós, emperò coinciderem també en què no sempre fem bona cara i en què els anys pugen a l'esquena.

No puc estar d'acord amb què als comerços tan sols s'hi va a comprar; als comerços s'hi va per satisfer necessitats i per compartir l'estat del benestar. Un estat de benestar amb el qual cal combregar per no perdre'l, i que cal cultivar i atendre.

Pel que fa a les nostres institucions, aquest és un altre quefer, si, per exemple i entre d'altres, pel que fa a l'ensenyament tots entenem que hi pugui haver tutela, què ens pot fer pensar que no hi pugui haver intervenció en l'activitat comercial. Què impedeix a uns i altres treballar per aconseguir un intercanvi enriquidor i respectuós per a tots que garanteixi un creixement social sostenible?

No hauria de ser recomanable amollar opinions simplistes d'assumptes que, si més no, afecten milers de persones, a Balears parlam de més de 14.000 petits i mitjans establiments comercials, que ocupen de manera estable a milers de persones que no sempre estan de bon humor, que en la seva gran majoria es preocupen per embellir, diferenciar, el més possible el seu comerç, i que si fan mala olor tal volta sigui per problemes dentals que encara avui no cobreix la seguretat social.

Quant al mal servei i els preus astronòmics, convit l'amic Payeras i a qualsevol altre incrèdul a visitar tan sols un 1 per cent dels 14.000 comerços de les illes per valorar el tracte i comparar els preus de manera científica.

El petit comerç, dia a dia contribueix a mantenir en bon estat els espais urbans, sense entrar en la corrupció moral que representa l'urbanisme concertat que practiquen les grans superfícies comercials comprant les voluntants polítiques dels ajuntament. Comprant al petit comerç contribuïm a construir, reconstruir i consolidar el nostre entorn més pròxim.