Propugnar mallorquinitat, però no com el Sr. Güell

Però uns quants dies més tard llegeixes la carta del sr. Güell, conegut per moltíssims de mallorquins, que ha viscut com a «mallorquí exercidor» des que va néixer, segons ens conta a la seva carta, que de qualque manera vol renyar amicalment el sr. Florit per haver gosat dir públicament que no tornarà a posar mai més el peu dins el SYP del Coll d'en Rabassa, a causa de la situació viscuda. El que em va fer pensar que no podia quedar aquesta carta sense resposta, va ser que utilitzàs la seva condició d'home públic que ha lluitat per una mallorquinitat ben o mal entesa, per donar lliçons de comportament a totes les persones que es trobin en aquesta situació, és a dir, aquella tan habitual que significa que quan ens prohibeixen parlar la llengua catalana, la llengua pròpia de Mallorca i oficial, acotem el cap sota l'ala, canviem de llengua, actuem com a persones colonitzades i diguem que tot va bé i que aquí no hi ha cap tipus de conflicte lingüístic.

A mi em va semblar i em sembla que el cap de relacions públiques del SYP es va equivocar, va voler donar una lliçó a l'exterior del mercat, a tots els possibles clients, quan el que havia d'haver fet era posar ordre a l'interior del mercat, als treballadors i treballadores del mercat, que a tota hora han de saber com ha de ser la seva actuació amb els clients. Les relacions públiques no es fan a través d'una sola persona, per molt emblemàtica que sigui, sinó a través de totes les persones que fan feina al mercat. Aquí té la seva tasca assenyalada.

Quan el sr. Güell diu «que les intencions bàsiques del SYP-Mercat en matèria de llengua i cultura són absolutament respectuoses i positives amb l'idioma propi de les Illes Balears», jo li deman que s'interrogui i es contesti sobre el qüestionari següent:

" Estan senyalitzats i indicats també en català els diferents indrets del mercat?
" Els productes propis del SYP tenen també el seu nom en català?
" Fan la propaganda escrita, també en català?
" I la propaganda a través dels diaris?
" I la propaganda a través de les ràdios?
" I la propaganda a través de les televisions?
" Fan algun curset de català per a les caixeres i persones treballadores del mercat en horari de treball?
" Adverteixen les seves caixeres que si no entenen alguna cosa d'algun client, que demanin ajuda a una altra persona que els entengui, abans que obligar-los a canviar de llengua?
" Fan alguna prova en la llengua pròpia de Mallorca, la llengua catalana, quan admeten personal que ha de treballar a Mallorca?
" Fan alguna cosa perquè els clients catalanoparlants que no muden de llengua i parlen en català, rebin el mateix tracte que els clients castellanoparlants que tampoc no han mudat de llengua?
" Fan alguna cosa perquè els clients catalanoparlants rebin el mateix tracte que els clients anglesos, alemanys, francesos, etc?
" Han advertit el seu personal que quan notin que un mallorquí catalanoparlant s'esforça per parlar-los en castellà, que els diguin que estaran molt contents si els xerren en mallorquí?

Aquestes i moltes d'altres preguntes semblants s'hauria de fer el sr. Güell, perquè si tot això s'hagués posat en marxa des que va ser nomenat cap de relacions públiques del SYP, en aquests moments no ens trobaríem amb cap situació com la que denuncia el sr. Florit, vostè seguiria exercint de mallorquí i podria molt bé vanagloriar-se de propugnar la mallorquinitat en lletres majúscules. La resta d'actuacions només du a una desaparició lenta, però contínua de la nostra llengua, la llengua catalana, i això farà, si no hi posam remei, que algun dia ni tan sols quedi en aquesta terra la mallorquinitat folklòrica.