Sa Gerreria: rehabilitació o «pelotasso»?

A la barriada de sa Gerreria, com tothom sap, s'està produint un procés de profund canvi urbanístic. Teòricament assistim a una rehabilitació de la zona, que passaria per la millora d'infraestructures, embelliment general, esponjament, dotació de més adequats serveis... Fins aquí, tot normal. Com és lògic, una actuació urbanística d'aquestes característiques implica alguns perjudicis per als particulars que seran expropiats perquè el conjunt social de la barriada, i de la Ciutat, es vegi molt beneficiat. Ara, si el que diu la representant dels veïnats queixosos per l'actuació de Cort a la barriada és vera, convendria que les autoritats supramunicipals, sigui el Consell o el Govern, comencin a preocupar-se seriosament pel que podria estar passant en aquella zona. Isabel Àlvarez assegura que l'Ajuntament mai no ha reunit els propietaris afectats per les expropiacions per informar-los del que se'ls venia a sobre, que quan han anat a cercar informació no els l'han donada i, finalment, que ara ja no poden reclamar res perquè quan era l'hora no presentaren al·legacions a la reforma concretada en el PERI. Segons diu la representant veïnal, ca seva (un pis ben conservat d'uns 120 metres quadrats) té un preu d'expropiació de 2'4 milions de pessetes. Segons diu l'Ajuntament, a aquesta zona de la barriada es crearan 200 habitatges lliures i 20 de reallotjament de veïnats. Un pis dels lliures, d'uns 70 metres, es posarà a la venda per uns 16 milions de pessetes. Això és una vergonya. Això no és una rehabilitació urbanística. És un negoci. I qui vulgui fer negoci, que compri a preu de mercat, rehabiliti el que cregui oportú, i vengui pel preu que el mercat li doni. En aquesta presumpta rehabilitació de sa Gerreria comença a haver-hi massa punts obscurs. El centre antic de Palma és una zona que sofreix una pressió compradora, de gent amb molt alt poder adquisitiu, que l'ha allunyat de les possibilitats d'aquisició de la immensa majoria dels residents i treballadors a l'illa. Els preus de venda d'un habitatge a una finca rehabilitada fàcilment s'acosten a les 300.000 pessetes el metre quadrat i si té alguna d'aquelles característiques que les ofertes immobiliàries en diuen de «gran caràcter» ja se situen per les 400.000, o més. D'acord, vivim en un mercat dependent dels interessos empresarials, i, per tant, gens lliure. Dit d'una altra manera: en el mercat els únics lliures són les empreses, i no els individus (a no ser els rics). Es pot entendre que en aquest mercat de rics, les riques empreses comprin habitatges a preu de ric mercat, per fer-hi actuacions de rehabilitació que els permeti vendre'ls a encara més rics compradors. Perfecte. Però no consta enlloc que l'actuació de les institucions hagi de ser afavorir aquest mercat de rics en perjudici de la immensa majoria dels ciutadans. Més aviat al contrari. Expropiar ciutadans normals a preu baix per després vendre molt car a ciutadans rics, a canvi de posar dos arbrets per fer més mona la barriada, això no seria rehabilitació ni prebes. L'argument formal, la ja aprovació del PERI sense al·legacions, no pot permetre obviar la gravetat de la qüestió. Si el que diu la senyora Àlvarez és correcte, el que està passant a sa Gerreria és una vergonya.