Biel Florit

Filar prim

Biel Florit10/09/99 0:00

Benvolguts lectors, i ara mateix, quan escric lectors, vull que entengueu que el que significa és: lectors i lectores; quan dic amics vull dir: amics i amigues; quan dic els meus fills vull expressar: el meu fill i la meva filla; quan dic estimats vull donar-vos entenent: estimats i estimades; quan dic els meus canaris, heu d'entendre: el meu canari i la meva canària; quan dic els meus veïnats, el que vull dir és: els meus veïnats i les meves veïnades; quan dic els socis d'aquest club, en realitat de ver dic: els socis i les sòcies. És una manera de parlar que, malgrat qualque exquisit esperit feminista hi vulgui veure ferro masclista, s'equivoca de pla i de cairell, almanco en el meu cas. Ja pot ser que qualque mal lletat, que n'hi ha, empri l'idioma per entronitzar masclismes i altres palles mentals, però pel que observ són molt pocs i en tot cas, un reducte de genteta pendent de civilitzar encara, que necessiten allò que mumare feia amb les gallines per espolsar-los la covera; si no sabeu com es feia un temps, això, a la pagesia, m'ho demanau i us ho explicaré detalladament. Però allò que a mi em pareix de sentit comú, de bon fer i predicar, no ho deu ser tant pels que han vengut a anomenar-se la classe política, perquè aquests darrers temps, perfilen moltíssim en els seus discursos circumstancials, pel que es veu i s'escolta.

Ho deia perquè aquests darrers mesos, en campanya electoral i encara ara, a les seves declaracions públiques i amb aspiració de notòries, els nostres polítics tenen la pell molt fina, se'ls veu filar molt prim en aquest aspecte. I a mi em comença a fer una agrura fonda haver de sentir repetir vegada i altra fins a avorrir el bou de Betlem: «els ciutadans i ciutadanes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera...», «els homes i les dones d'aquest poble...», «els treballadors i treballadores d'aquest servei fonamental pel manteniment del nostre desenvolupament econòmic...», «els empresaris i empresàries del sector haurien d'entendre que...», «els conductors i conductores han de poder...», «els padrins i padrines d'aquesta vila s'ho mereixen...», «els diputats i diputades de l'hemicicle han de saber que...», «agraïm als senyors i senyores d'aquest col·lectiu el seu clar suport...», «els assistents i assistentes en aquest acte...», «els malalts i malaltes tenen dret a...», i infinitat d'etcèteres.

El pleonasme, la redundància caparruda, una vegada i una altra com el complement més important de la «decoració» dels seus parlaments. Fins i tot he arribat a arrufar el nas, qualque pic, tot ensumant que l'orador de torn ofenia la meva intel·ligència, dubtava de la meva capacitat d'interpretar que quan ell deia: «els internats i internades a l'Hospital de Manacor sofreixen mancances en el servei i en la puntualitat de les cites», si sols hagués dit internats, jo pogués entendre que se'n ben fotia de les internades. Senyors, serietat!

De tota manera i com a nota curiosa, per més que he escorcollat el meu bloc de notes, quan es refereixen als pagesos, sols diuen pagesos, mai pagesos i pageses. Ignor el profund significat d'aquesta excepció, que el deu tenir, clar, que per aquestes terres de Déu la relació causa-efecte es dóna ben puntual. No ho sé. De moment ho ignor. Els ho demanaré en veure'ls. Ja us ho contaré.