Aquest encapçalament o començament tradicional de les rondalles
sembla evident que vol prevenir l'oient "ja que primer de tot són o
han estat literatura oral" respecte al caràcter inventat de la
narració que el segueix.
Tanmateix, des d'un punt de vista més existencial, tal vegada
podríem considerar"lo també com a indicador de l'eventual caràcter
al·legòric de l'argument que s'exposa, almanco en alguns casos
concrets. Ja se sap que, en literatura, els significants i els
textos sempre admeten una pluralitat d'interpretacions. De fet, una
vegada que un text literari "escrit o oral" arribi al lector o a
l'oient, la interpretació que en faci aquest no té per què
subordinar"se a la interpretació o a la intenció de l'autor.
Però ara voldria recordar que hi pot haver un tipus de
literatura en la qual, de forma més radical que l'al·legòrica, es
plantegi la diferència i la distància entre el que és "reflectit o
arreplegat en el pla dels nostres coneixements, sempre limitats,
per descomptat" i el de les exigències ètiques o fins i tot
estètiques, el que hauria d'esser, el que seria desitjable que fos,
tot el que conforma el pla dels nostres ideals, tant morals com
formals.
Des del punt de vista de l'autor, quan ens hi posam "a escriure"
tenim perfecte dret a confrontar la realitat i els ideals. De fet,
la defensa d'unes concepcions, o d'un ordre moral, i, inversament,
la condemna i el rebuig d'unes realitats que no ens agraden "o més
aviat ens repugnen" solen esser motivacions efectives d'aquest fet
de posar"nos a escriure. Si això és així, i si això és perfectament
lícit, aleshores la fórmula tradicional podria passar a funcionar
també com un indicador d'aquesta contraposició entre el món real
que no ens acaba de fer el pes i el món ideal que és el que
voldríem o freturam.
L'únic inconvenient és el temps passat amb què s'expressa
l'obertura tradicional. De l'«això era i no era» hauríem de passar
a l'«això és i no és». Perquè aquest és el difícil terreny dels
valors, la seva existència és més una proposta o una exigència que
una realitat. O dit d'una altra manera: la seva realitat és la de
proposar"se com a metes desitjables, especialment o fortament
valuoses. El que passa és que en l'àmbit de l'ètica "i també, per
descomptat, en el de l'estètica", per paradoxal que pugui resultar
a algú, el que no és (encara) pot tenir més valor que el que és
(més aviat per desgràcia).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.