En el cel ha sortit un nou estel. És d'ún mestre que ha deixat l'esposa, els fills, els néts i la terra on hi havia sembrat des de la joventut que continuà sembrant en la maduresa, i quan es va jubilar, duent dins d'ell la llavor que l'abrasava, creà una Germandat de Mestres. Foren set els fundadors. Elegit president de la Germandat fou humil, discret, sospesava les coses. No volia ofrendre ningú. Admetia totes les suggerències, les idees. Estava obert a tot.

En deixar la presidència, devers l'any 88, el vàrem nomenar president honorari de la Germandat. Férem una gran festa, ell romania entre nosaltres i es trobava molt bé.

Els anys no perdonen, a poc a poc va anar perdent la memòria, per ell tot era present, avantatges de la vida. L'estiu passat el vàrem anar a saludar a Can Picafort on estiuejava. Que content es va posar!, ens volia donar tot quant tenia en la cuina. Pep, aquest any anirem a Can Picafort per preparar i abonar la llavor que tu sembrares. Hi anirem per planificar el nou curs de la Germandat, però tu no hi seràs, la teva cadira romandrà buida.

Tal volta serà millor. Ara per tu serà sempre present, així Pep tu ens guiaràs cap el futur.
Pep, com tu ens deies: sempre endavant! Pep, comptam amb tu.