El nou batle d'Alcúdia, el qual no es va preocupar abans que s'executàs "com tampoc no els preocupà als líders de tots els altres partits polítics" de si l'habilitació per a vianants de la primera línia del Port podria resultar nefasta per als comerciants, sembla que sí se n'ha preocupat després. Tal vegada és perquè li ha interessat més cercar una excusa per criticar el PP que saber si abans i mentre la trobava els comerciants en sortien perdent. Malgrat tot, aquest humil batle "el qual quasi s'ha doblat el sou" i batle de tots els alcudiencs "menys, pel que es veu, dels comerciants" ha ideat una solució prodigiosa per resoldre el problema, que consisteix "malgrat que tot el que ho vulgui saber sap que si el passeig marítim ha deixat de ser un lloc viu, dinàmic i funcional es deu essencialment a la seva habilitació per a vianants" no a desfer aquesta, sinó a disposar enmig d'ella qualcuns jardins, fonts i estanys perquè, com ell mateix ha afirmat, les grans obres són irreversibles.

Per què no fou irreversible el passeig marítim així com estava abans, és a dir, quan funcionava, i sí ho és ara, és a dir, quan no funciona? Per què no fou irreversible la reconstrucció de les murades d'Alcúdia després que un pretèrit batle una mica insensible tingués l'ocurrència d'eliminar-les? Per què no fou irreversible una grandiosa obra com el mur de Berlín que mantingué separades famílies durant dècades? Qui recorda com s'anomenava el president de l'URSS anterior a Gorbachov?

Hi ha polítics que saben donar solució als problemes i passen a la Història; i n'hi ha altres, en canvi, que només passen de llarg.