Potser no és cap casualitat que la «invasió» del Daguestan
s'hagi produït precisament ara. El moviment de les forces
islamistes des de Txetxènia i la labor missionera ídem des de més
al sud, entre els més de trenta grups ètnics del país, podrien
esser una taula o un tauló de salvació per a un Ieltsin que es
troba literalment contra les cordes. Perquè, sense cap dubte, el
darrer canvi de cap de Govern "la defenestració de Sergei Stepashin
i la designació de Vladimir Putin", una mica o un molt com si fos
un canvi de personatges en un teatret de teresetes, no ha estat en
absolut un moviment tàctic ben estudiat, més aviat presenta totes
les aparences d'una mesura extrema, a la desesperada, que
dissortadament sols podria ser útil, en tot cas, per a deixar de
banda el joc democràtic.
Per descomptat, la recentíssima acceptació per part de Primakov
de la candidatura a la presidència amb el suport de la nova
coalició formada pel partit La Pàtria "encap alat pel popular batle
de Moscou, Lujkov, i el de sant Petersburg, Iakolev" i pel partit
Tota Rússia, que representa els interessos de bona part dels
polítics regionals, de fora de Moscou, no ha fet més que agreujar
una situació ja pràcticament desesperada per a la defensa dels
interessos de la Família.
Tal com està a hores d'ara la situació del país "i malgrat una
certa reacció positiva de part de l'economia (al cap i a la fi la
dràstica limitació de les importacions per la devaluació del ruble
d'ara fa un any ha afavorit la producció local i l'augment del preu
del petroli en els mercats internacionals està afavorint també la
vital entrada de divises) "tanmateix és pràcticament impensable que
la Família pugui trobar una «sortida» democràtica. Amb la
correlació de les forces polítiques actuals, ni poden esperar
guanyar les eleccions legislatives de desembre ni, molt manco
encara, assegurar-se l'elecció d'un candidat «potable», que no els
molesti gaire ni els demani comptes dels seus estranys negocis "per
exemple amb una gran firma constructora suïssa que està essent
investigada per la fiscalia helvètica", en les eleccions
presidencials del mes de juliol de l'any que ve.
Davant aquest panorama tan poc favorable, segurament no és del
tot descartable una sortida del botador. El president Boris Ieltsin
que, tot engolat i tot gelós de les seves prerrogatives, s'ha
convertit en una mena de bufó o pallasso de l'escena política
internacional, podria arribar a la conclusió que el que més li
convé és que la guerra del Daguestan vagi prenent més força i, al
final, resulti la justificació «perfecta» per a la declaració de
l'estat d'excepció, desmantellar la Duma o cancelar les eleccions.
O les tres coses a la vegada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.