Potser no és cap casualitat que la «invasió» del Daguestan s'hagi produït precisament ara. El moviment de les forces islamistes des de Txetxènia i la labor missionera ídem des de més al sud, entre els més de trenta grups ètnics del país, podrien esser una taula o un tauló de salvació per a un Ieltsin que es troba literalment contra les cordes. Perquè, sense cap dubte, el darrer canvi de cap de Govern "la defenestració de Sergei Stepashin i la designació de Vladimir Putin", una mica o un molt com si fos un canvi de personatges en un teatret de teresetes, no ha estat en absolut un moviment tàctic ben estudiat, més aviat presenta totes les aparences d'una mesura extrema, a la desesperada, que dissortadament sols podria ser útil, en tot cas, per a deixar de banda el joc democràtic.
Per descomptat, la recentíssima acceptació per part de Primakov de la candidatura a la presidència amb el suport de la nova coalició formada pel partit La Pàtria "encap alat pel popular batle de Moscou, Lujkov, i el de sant Petersburg, Iakolev" i pel partit Tota Rússia, que representa els interessos de bona part dels polítics regionals, de fora de Moscou, no ha fet més que agreujar una situació ja pràcticament desesperada per a la defensa dels interessos de la Família.
Tal com està a hores d'ara la situació del país "i malgrat una certa reacció positiva de part de l'economia (al cap i a la fi la dràstica limitació de les importacions per la devaluació del ruble d'ara fa un any ha afavorit la producció local i l'augment del preu del petroli en els mercats internacionals està afavorint també la vital entrada de divises) "tanmateix és pràcticament impensable que la Família pugui trobar una «sortida» democràtica. Amb la correlació de les forces polítiques actuals, ni poden esperar guanyar les eleccions legislatives de desembre ni, molt manco encara, assegurar-se l'elecció d'un candidat «potable», que no els molesti gaire ni els demani comptes dels seus estranys negocis "per exemple amb una gran firma constructora suïssa que està essent investigada per la fiscalia helvètica", en les eleccions presidencials del mes de juliol de l'any que ve.
Davant aquest panorama tan poc favorable, segurament no és del tot descartable una sortida del botador. El president Boris Ieltsin que, tot engolat i tot gelós de les seves prerrogatives, s'ha convertit en una mena de bufó o pallasso de l'escena política internacional, podria arribar a la conclusió que el que més li convé és que la guerra del Daguestan vagi prenent més força i, al final, resulti la justificació «perfecta» per a la declaració de l'estat d'excepció, desmantellar la Duma o cancelar les eleccions. O les tres coses a la vegada.
