Dissabte, 14.- Una de les primeres accions d'alguns polítics, un cop constituïdes les respectives institucions de les quals formen part, ha estat apujar-se els sous en una generosa valoració de les expectatives. Això me confirma la creença que les actituds personals, pel que fa als doblers, no es diferencien gaire, sigui quina sigui l'afiliació política. La servitud als diners, sovint l'esclavatge, té poc a veure amb les ideologies i molt amb l'avidesa de la nostra espècie. Crec, sincerament, que els polítics han de cobrar un sou digne, però la dignitat dels polítics no pot residir, només, en la quantia dels seus sous. Tota la dignitat que es pot mesurar cap dins un didal de cosidora. A més, som dels qui creuen, potser ingènuament, que és la persona la que dignifica la feina i que, en cap cas, la feina no pot dignificar la persona vil. Un bon amic, per amidar la densitat de la dignitat d'alguns individus, empra les videmes, un neologisme de collita pròpia. La videma és la unitat del sistema i cinc-centes videmes són la meitat exacta de no res. Diumenge, 15.- Tenc la sospita, només sospita, que a la Conselleria de Treball han posat guineus per guardar l'aviram. Seria un miracle, poc probable, de la natura que els carnívors respectassin les polles en lloc d'empassar-se-les. Això me recorda el cas, durant els primers anys de la transició, d'un dels més despietats i sanguinaris sindicalistes inquers envers els empresaris que, per un atzar de la dissort, es convertí ell mateix en empresari, breument i amb poc èxit, tot s'ha de dir, però durant el temps que exercí de patró es convertí en el més despietat i sanguinari patró envers els seus obrers.
Durant la campanya electoral passada, unes tanques publicitàries anunciaven que un partit unipersonal desitjava col·locar un foraster al Parlament de les Illes. Es tractava, òbviament, de l'únic militant conegut d'adquesta formació. Ara, sense tanques ni tantes conyes, tenim un foraster al Senat, tot un exemple de no integració en la cultura i llengua de la terra que ara vol representar. Potser s'hi trobarà bé allà, car tots ho són, forasters i xerren la seva llengua. He de dir que em sembla un insult molt progressista. Que quedi ben clar, però, que a mi no em representa. Dilluns, 16.- Llegesc a la premsa que un home s'ha volgut suïcidar fent servir tres bombones de butà. Ho ha fet, però, abans de la pujada de preu, amb la qual cosa s'ha estalviat devers cinc-centes pessetes. Dimecres, 18.- Dins el Partit Popular, sucursal de les Illes Balears, no hi ha corrents, hi ha corrienties i algun engolidor que, segurament, xuclarà amb força la militància cap al a dreta. Més encara. Tot i això, l'espectacle d'octubre pot ser més vistós que la Universíada. Hem de convenir i acceptar que una bona majoria dels ciutadans d'aquest país venera els traficants de conviccions que fan contraban d'ideologies. Els habitants de la Mediterrània saben que les temptacions són grans i que la carn és dèbil. Per això inventaren una religió que prescriu els pecats un cop confessats. En realitat els pecats són la base d'aquesta religió, sense els quals no hi hauria contrició, ni penitència. Dijous, 19.- L'afer de les ànneres de Can Picafort només és un símptoma de la incultura popular. És preferible perdre una tradició que sostenir-la amb la crueltat.
