Quadern de viatge

Dissabte, 14.- Una de les primeres accions d'alguns polítics, un cop constituïdes les respectives institucions de les quals formen part, ha estat apujar-se els sous en una generosa valoració de les expectatives. Això me confirma la creença que les actituds personals, pel que fa als doblers, no es diferencien gaire, sigui quina sigui l'afiliació política. La servitud als diners, sovint l'esclavatge, té poc a veure amb les ideologies i molt amb l'avidesa de la nostra espècie. Crec, sincerament, que els polítics han de cobrar un sou digne, però la dignitat dels polítics no pot residir, només, en la quantia dels seus sous. Tota la dignitat que es pot mesurar cap dins un didal de cosidora. A més, som dels qui creuen, potser ingènuament, que és la persona la que dignifica la feina i que, en cap cas, la feina no pot dignificar la persona vil. Un bon amic, per amidar la densitat de la dignitat d'alguns individus, empra les videmes, un neologisme de collita pròpia. La videma és la unitat del sistema i cinc-centes videmes són la meitat exacta de no res. Diumenge, 15.- Tenc la sospita, només sospita, que a la Conselleria de Treball han posat guineus per guardar l'aviram. Seria un miracle, poc probable, de la natura que els carnívors respectassin les polles en lloc d'empassar-se-les. Això me recorda el cas, durant els primers anys de la transició, d'un dels més despietats i sanguinaris sindicalistes inquers envers els empresaris que, per un atzar de la dissort, es convertí ell mateix en empresari, breument i amb poc èxit, tot s'ha de dir, però durant el temps que exercí de patró es convertí en el més despietat i sanguinari patró envers els seus obrers.