En el debat, notablement visceralitzat, que va precedir la posada en funcionament de la incineradora de Son Reus vaig defensar sempre, i així ha quedat reflectit en algun debat municipal, la incineració de fems amb dos arguments: Primer, que la prioritat màxima era l'eliminació dels quaranta abocadors incontrolats que hi havia a Mallorca, situats a llocs on ningú no sabia on anaven a parar els lixiviats que s'hi generaven, i en el quals es produïen combustions espontànies a baixa temperatura, i per tant amb creació de gasos molt més tòxics que els que sortirien de la xemeneia de Son Reus, i que aquest, i no els fums de la incineradora, era l'autèntic perill per a la salut pùblica. I segon, que qualsevol altre sistema d'eliminació exigia una tasca prèvia de conscienciació ciutadana i de pràctica de separació de residus i creació de la infraestructura corresponent que en qualsevol cas, vist que els governants del moment no tenien intenció (ni possibilitat política, a causa de l'actitud obstruccionista de Cort) d'aplicar mesures cactives, suposaria una sèrie d'anys que podien arribar a esser els de vida útil de la incineradora. I com que mentrestant era necessari eliminar els fems que produíem, considerava, parafrasejant Churchill, que la incineració era el pitjor sistema d'eliminació de residus exceptuant tots els altres. Mentrestant, la incineradora funciona, i les bubotes apocalíptiques que més d'un conjurava han quedat en no res. Però la incineració continua essent un mal sistema d'eliminació de residus perquè, encara que es faci amb recuperació d'energia, suposa un malbaratament de recursos que són aprofitables si es fa la política de compostatge i reciclatge adequada. Avui, a més, i encara que sembli mentida perquè només han passat quatre o cinc anys, ja hi ha noves tecnologies que han reduït el cost dels altres sistemes d'eliminació de residus. Així i tot, continuen essent bastant cars, i això s'ha de dir així de clar als ciutadans. Però és obvi que tot allò que vagi en benefici de la conservació del medi justifica els doblers que hi dediquem (i que per cert haurien d'aportar tots els qui contribueixin a deteriorar-lo, també els turistes). Ara és el moment de forçar la màquina en la creació de la infraestructura que exigeixen les altres tècniques d'eliminació de residus, i sobretot de la mentalitat cívica necessària perquè siguin viables, a fi que d'aquí a uns anys puguem prescindir de la incineració o reduir-la als mínims inevitables. Si no record malament, la Consellera de Medi Ambient Margalida Rosselló va dir fa pocs dies que la incineradora té els dies comptats, amb un màxim de vint anys. Hi estic totalment d'acord. Li desig encert en l'estudi i selecció de les tecnologies més adients per a la nostra circumstància concreta, i fermesa en la seva implantació.