El jonquillo, una metàfora

21/08/99 0:00

I l'any que ve? Quina serà l'espècie que desapareixi de la nostra mar? O quina fruita, quin cultiu, quina especialitat culinària, quin arbre, quin ocell... Qui sap. Que l'home és el principal depredador que el sol escalfa és una veritat que llueix en uns llocs més que en altres. Mallorca, el nostre arxipèlag, en general, és un laboratori privilegiat per estudiar una asseveració incontestable. Forçam les coses fins més enllà de tota capacitat de resistència, sotmetem la nostra biologia "i la nostra cultura, el nostre present i el nostre futur" a proves difícilment superables. De fet, algunes ja no les podrem superar mai més.

El nou govern del Pacte de Progrés té molta feina, si en vol fer. Just d'elaborar lleis restrictives del consum de territori, del consum, diríem, en general, ja en tindrà un bon quefer. Perquè et giris on et giris tot és abús i desmesura; o abandó i degradació. Tenim a les mans un país que és el resultat de molts d'anys de devorar l'avui sense pensar en el demà ni en el futur. Ha arribat el moment de replantejar-nos-ho tot, allò que es diu tot, des de l'arrel, perquè el país se'ns ha escapat de les mans; el jonquillo és una metàfora d'aquesta situació. I aquest govern que presideix Francesc Antich té l'obligació de fer un diagnòstic científicament irreprotxable per poder establir una terapèutica adient. I li toca fer-ho correctament, perquè quatre anys no li bastaran.