El caos polític que impera a Ceuta i Melilla és el resultat d'un
llarg procés en què es barregen la desídia i la ceguesa. Els antics
«presidios» són avui dues ciutats perdudes on la sensació
d'abandonament obre les portes a opcions polítiques que combinen el
gangsterisme mafiós amb la demagògia més barroera. Però convé
recordar que el GIL hi ha aconseguit un ressò electoral
espectacular. A Ceuta, ha obtengut el 38'1% dels vots i 12
diputats. Els grans partits espanyols han restat molt per davall.
El PP amb el 27'9% i 8 diputats. Pitjor encara: el PSOE s'ha
encollit fins al testimonialisme amb un 7'7% i 2 diputats. A
Melilla, més fragmentada políticament, el GIL hi obtengué el 25'9%
i 7 diputats. Els partits estatals hi han sofert una desfeta
indiscutida. El PP amb el 18'7% (5 diputats) i el PSOE amb un 9'4%
(2 diputats).
Que el GIL es vinculi a elements mafiosos no explica els seus
èxits electorals a Ceuta i Melilla. Es pot subornar alguns diputats
per aconseguir el poder a les dues ciutats africanes. I què val un
partit quan els seus diputats cauen com un castell de cartes? Però
els 12.721 ciutadans de Ceuta i els 7.402 de Melilla que votaren el
GIL no ho feren, ben segur, per haver rebut sumes milionàries,
càrrecs o altres prebendes. El GIL ha sabut recollir el descontent
dels ciutadans de Ceuta i Melilla sotmesos a un engany, sistemàtic,
cínic i groller. El Govern espanyol proclama emfàticament que són,
senzillament, «dues ciutats espanyoles a Àfrica». Però els màxims
representants d'Espanya se'n guarden prou de posar-hi els peus i
s'hi fan substituir per personatges amables i decoratius. I quan el
GIL abandera un descontent generalitzat i s'hi instal·la amb força
les temptatives dels grans partits espanyols d'impedir-li l'accés
al poder fracassen clamorosament. Jesús Gil "obtenguda la
dissidència de dues diputades socialistes" es permet, tot
fantxendós, anunciar que llevarà mig milió de vots a Aznar a les
pròximes generals. Jesús Gil al Congrés de Diputats? Probable.
Yussufi, primer ministre del Marroc, demana que Madrid i Rabat
reflexionin «conjuntament sobre un nou estatut» per a Ceuta i
Melilla. A la vista de la collita de vots que hi ha obtengut el
GIL, tal vegada caldria pensar en una reflexió conjunta de Marbella
i Rabat. Trillo fa una consideració un tant divertida: «Lo mejor
para Ceuta y Melilla es que estén en manos de partidos que
garanticen la españolidad de estas dos poblaciones». En comptes
d'atendre la protesta massiva dels ciutadans de les dues ciutats
africanes, Trillo els ofereix una ració d'essència espanyolista.
Oblida que, en democràcia, les ciutats es governen segons volen i
voten els ciutadans. El GIL hi ha triomfat sense discussió enfront
dels patètics garantidors d'espanyolitats. I allà on els vots no
basten, la compravenda d'escons pot enllestir la victòria. Bruta,
però victòria.
A Ceuta i Melilla, comença l'«època GIL». Un període de
degradació que donarà pas, temps envant, a la pèrdua pura i simple
dels darrers residus imperials a l'Àfrica. A l'emotiu sainet final
no hi havia de mancar, però, una veu guerrera. Mercedes de la
Merced anuncia "legonària tota ella!" que ambdues places «serán
defendidas ante cualquier posible agresión por parte de algún otro
Estado». Triomfar sobre el Marroc després d'haver fet el ridícul
davant el GIL? Una bona sarssuela de «moros i cristians» per
inaugurar el segle XXI!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.