El caos polític que impera a Ceuta i Melilla és el resultat d'un llarg procés en què es barregen la desídia i la ceguesa. Els antics «presidios» són avui dues ciutats perdudes on la sensació d'abandonament obre les portes a opcions polítiques que combinen el gangsterisme mafiós amb la demagògia més barroera. Però convé recordar que el GIL hi ha aconseguit un ressò electoral espectacular. A Ceuta, ha obtengut el 38'1% dels vots i 12 diputats. Els grans partits espanyols han restat molt per davall. El PP amb el 27'9% i 8 diputats. Pitjor encara: el PSOE s'ha encollit fins al testimonialisme amb un 7'7% i 2 diputats. A Melilla, més fragmentada políticament, el GIL hi obtengué el 25'9% i 7 diputats. Els partits estatals hi han sofert una desfeta indiscutida. El PP amb el 18'7% (5 diputats) i el PSOE amb un 9'4% (2 diputats).
Que el GIL es vinculi a elements mafiosos no explica els seus èxits electorals a Ceuta i Melilla. Es pot subornar alguns diputats per aconseguir el poder a les dues ciutats africanes. I què val un partit quan els seus diputats cauen com un castell de cartes? Però els 12.721 ciutadans de Ceuta i els 7.402 de Melilla que votaren el GIL no ho feren, ben segur, per haver rebut sumes milionàries, càrrecs o altres prebendes. El GIL ha sabut recollir el descontent dels ciutadans de Ceuta i Melilla sotmesos a un engany, sistemàtic, cínic i groller. El Govern espanyol proclama emfàticament que són, senzillament, «dues ciutats espanyoles a Àfrica». Però els màxims representants d'Espanya se'n guarden prou de posar-hi els peus i s'hi fan substituir per personatges amables i decoratius. I quan el GIL abandera un descontent generalitzat i s'hi instal·la amb força les temptatives dels grans partits espanyols d'impedir-li l'accés al poder fracassen clamorosament. Jesús Gil "obtenguda la dissidència de dues diputades socialistes" es permet, tot fantxendós, anunciar que llevarà mig milió de vots a Aznar a les pròximes generals. Jesús Gil al Congrés de Diputats? Probable.
Yussufi, primer ministre del Marroc, demana que Madrid i Rabat reflexionin «conjuntament sobre un nou estatut» per a Ceuta i Melilla. A la vista de la collita de vots que hi ha obtengut el GIL, tal vegada caldria pensar en una reflexió conjunta de Marbella i Rabat. Trillo fa una consideració un tant divertida: «Lo mejor para Ceuta y Melilla es que estén en manos de partidos que garanticen la españolidad de estas dos poblaciones». En comptes d'atendre la protesta massiva dels ciutadans de les dues ciutats africanes, Trillo els ofereix una ració d'essència espanyolista. Oblida que, en democràcia, les ciutats es governen segons volen i voten els ciutadans. El GIL hi ha triomfat sense discussió enfront dels patètics garantidors d'espanyolitats. I allà on els vots no basten, la compravenda d'escons pot enllestir la victòria. Bruta, però victòria.
A Ceuta i Melilla, comença l'«època GIL». Un període de degradació que donarà pas, temps envant, a la pèrdua pura i simple dels darrers residus imperials a l'Àfrica. A l'emotiu sainet final no hi havia de mancar, però, una veu guerrera. Mercedes de la Merced anuncia "legonària tota ella!" que ambdues places «serán defendidas ante cualquier posible agresión por parte de algún otro Estado». Triomfar sobre el Marroc després d'haver fet el ridícul davant el GIL? Una bona sarssuela de «moros i cristians» per inaugurar el segle XXI!
