Esquerra Unida "EU" ha estat el partit que més ha davallat en relació a les eleccions europees de 1994. Ha passat de tenir el 9'9% i esser la tercera força a rebre només 13.493 vots, el 3'7%, i esser la quinta llista amb més sufragis. EU ha tornat a la situació que tenia el 1989 (3'5%), i cal recordar que el 1987 només obtengué el 2'2%. Aquesta davallada tan pronunciada probablement ha estat influïda per la negativa dinàmica del partit en l'àmbit estatal, les dificultats viscudes a Mallorca (l'escissió de Calvià) i l'ascens del PSOE. Per illes, els resultats de la coalició de predomini comunista han estat considerablement millors a Menorca (a Maó arriba al 5'8%). En canvi, a les Pitiüses només obté el 2'3% dels vots. A Mallorca, cal diferenciar Palma de la Part Forana. A Palma, els vots rebuts són considerablement superiors i la coalició d'esquerres arriba al 5'6%.
Els Verds, en concret la coalició electoral Los Verdes"Las Izquierdas de los Pueblos, varen esser la sisena força més votada. Aquesta candidatura aplegava, a més d'Els Verds "que només representen una part de l'ecologisme polític estatal", Iniciativa per Cataluya, la Chunta Aragonesista, Esquerda de Galicia i Izquierda de Andalucía. O sigui que incorporava alguns dels grups que donaren suport a la desapareguda coalició l'Esquerra dels Pobles, que encapçalava Euskadiko Ezquerra. Els Verds varen obtenir a les Balears 5.803 vots, l'1'6%. Per illes, els millors resultats els assolí a les Pitiüses, on arribaren al 2'4%. Una altra candidatura verda, Los Verdes"Grupo Verde, pràcticament sense implantació a les Balears, rebé un suport lleugerament inferior, 4.378 vots, l'1'22%. En conjunt, el vot «verd» suma el 2'8% dels vots, un percentatge superior al de 1994, quan només es presentà una candidatura verda que en rebé l'1'8%, però un poc inferior al de 1989, quan es presentaren quatre candidatures «verdes» diferents. Així, es pot parlar de l'existència d'un vot verd, relativament petit encara que no insignificant, però també del seu estancament en els anys noranta.
El nacionalisme radical basc d'Euskal Herritarrok "EH" va rebre 987 vots (0'3%), de manera que triplicà els vots rebuts per HB el 1994, però no arribà als excepcionals 1.471 vots que obtenir la coalició abertzale el 1987.
La Unión Centrista-CDS, l'epígon del partit d'Adolfo Suárez, tan sols aconseguí 404 vots (0'11%). Evidentment resulta cruel recordar els 39.779 vots (11'9%), obtenguts pel CDS un ja llunyà 1987.
L'extrema dreta espanyolista de la Democracia Nacional "DN", relacionada tal vegada amb ASI, ha assolit 383 vots (0'11%). Menys vots han obtengut les encara més anacròniques Falange i Falange Española Independiente (179 i 189, respectivament).
Les feministes de la Confederación de Organizaciones Feministas COFEM-FEMEK, han aconseguit 379 vots (0'11%). L'únic representant de l'extrema esquerra tradicional, el Partido Comunista de los Pueblos de España, obté un resultat semblant 363 vots, el 0'1%. Cal indicar que ja han desaparegut completament les candidatures marxistes-leninistes, maoistes o trotskistes que abans proliferaven en tot tipus de comicis, Els independentistes pancatalanistes del Partit Per la Independència, de Colom i Rahola, reben 348 vots (0'1%). Cal indicar que la seva candidatura incloïa un mallorquí en el número 8. A l'altre extrem de l'arc polític, la Unión de Regiones "UDR", una coalició que incorporava els grups castellanistes Unión del Pueblo Balear i Unión de Centro Balear, tans sols aconsegueix 311 vots (0'09%).
Per la seva banda, els nacionalistes gallecs del BNG reberen 285 sufragis (0'08%). I encara que sembli mentida, es podria parlar d'altres 21 candidatures ultraminoritàries, cap de les quals no arribà als 200 vots. La majoria eren llistes regionalistes a l'estil d'Extremadura Unida, Asamblea de Andalucía, Unidad Regional de Castilla y León, Partiu Asturianista o Unión del Pueblo Leonés. També n'hi havia de tan sorprenents com el Partido de la Ley Natural o la Coalición por la Derogación del Tratado de Maastricht.
