Estimats amics i amigues: Qualcun de voltros m'ha fet saber que som com en Rodrigo Días de Vivar que guanyava batalles una vegada mort. Un altre, dels aquí presents, m'ha recordat que puc fer com Fray Luís de León que, después d'estar molt de temps separat de sa seva càtedra, va començar ses classes amb un «decíamos ayer». Jo acceptaria de bon gust les comparances, perquè tant es guerrer il·lustre com es frare de cor humil són personatges dignes d'admiració (aplaudiments). Però no som ni com un ni com s'altre, perquè ni m'he mort com es Sid ni mai m'he n'he anat com se'n va anar es frare (aplaudiments). Rectificant a un altre savi, jo puc dir «aquí estoy porque no me he ido» (ovació clamorosa. Una veu masculina: «Ni amb so túnel t'han fet fugir!». Veu d'una conservadora calvianera: «Rojos al paredón!»). Tenc sa satisfacció de dir-vos que encara que no m'hagueu vist pes diaris, mai m'he fet enfora des meu ramat. I si qualque anyell amagava davall sa llana sa pell d'un llop, jo he estat es primer sorprès (aplaudiments. Veu masculina: «Què penses d'en Matas!?»). Tanmateix es temps posa a cadascú en es seu lloc. Tanmateix sa naturalesa imposa s'harmonia des seu ordre. Així com una figuera bordissot dóna es seus fruits s'agost, sa dreta els donarà s'octubre, que és quan farem es nostro congrés (ovació clamorosa. Crit d'un beneit: «Biel, tu ets sa nostra figuera!»). Desde luego, jo estic disposat a agafar es timó des barco per tal de tornar emprendre una nova singladura que duri setze o vint anys, es suficients com per fer desaparèixer de Mallorca es perill des rojos. O per ventura no sabeu que aquesta animalada de s'ecotaxa és una imposició comunista? (Aplaudiments nerviosos. Una veu masculina: «No pasarán!». Una altra veu masculina: «Ah, Biel, fot-los pruna!»). Es nostros han demostrat que no els puc deixar tots sols. Quan en Jaume Matas va demanar es vot des mallorquins amb aquell «estam sentrats», vaig pensar ja l'hem fotuda amb so puta sentro!. Sa dreta és es cel i s'esquerra, s'infern. I enmig des dos pols hi ha es purgatori. Qui ha dit a en Matas que noltros, es de dretes de tota sa vida, volem estar en es purgatori? Voleu passar voltros pes purgatori? (Crit unànime: «noooo!»). Si disposau d'un cotxo darrer modelo a sa terra, voleu un cotxo darrer modelo en es cel. Sa propietat privada és sagrada. I qui més té, més vol. I més vol, perquè ha sabut guardar s'herenci familiar o fer es seu caramullet pesseta a pesseta (ovació clamorosa). Per això s'ha de propiciar, des des Govern, es desarrollo de sa iniciativa privada. S'ha de permetre que aquell bon homo que disposa d'un bocí de terra en pugui treure es rendiment màxim. O no hem vist tots noltros com a ses pel·lícules de l'Oeste es vaqueros defensaven amb es seu colt un tros de terra? Amb quin dret, si noltros hem admirat en Jonvaine o en Kirduglas, podem posar traves a un pagès que vol aixecar un hotelet o un bloc d'apartaments a un tros que és ben seu? S'aprovació de ses DOT, redactades i votades pes Partit Popular, són una victori comunista. I en Jaume Matas ha estat es nostro Salvador Allende (ovació), un bàmbol de sopes que no ha sabut veure on eren es seus interessos! (ovació de tres minuts. Crits: «Matas c..., trabaja de peón!». Crits: «Cañellas coronat, torna al consolat!»). I si noltros criticam sa política urbanística de s'anterior govern, què en direm de sa política cultural i lingüística? (Crit de senyora histèrica: «somos mallorquines, fuera los catalanes!»). És cosa sabuda que no som catalans, pues si ho fóssim diríem gos en lloc de ca i gat en lloc de moix (veu femenina, reprimida des de la mort de Franco: «fuera los catalanistas, que se vayan con Putxoool!»). Sin embargo, es fet d'escoltar, per part de s'anterior govern, gent que no estima Mallorca i que vol imposar per sa força s'ensenyament des català (veu de monja: «a sa privada noo!»), mos ha duit a que es nostros joves parlin, de cada dia que passa, es castellà més malament. Un excés de normalització suposa una politització de sa llengo, cosa que no consentirem. A jo em fan riure aquells que diuen que es mallorquí se mor! Que vagin a fora vila i parlin amb sos porquers i amb sos missatges de ses possessions! Xerren un mallorquí puríssim, i mai han sentit amenaçat es seu dret a xerrar-lo. Ells mos guarden ses paraules i no hi ha cap perill que se perdin. Per què volem que es recepcionista d'un hotel de s'Arenal mos parli es mallorquí? (ovació eixordadora). En canvi, ja em direu per què un forasteret de sa construcció ha de girar sa llengo! (Veu de constructor, sens dubte: «lo que ha de fer es pujar a s'andamio i no perdre es temps!»). Tanmateix, ningú mos podrà dir, an es conservadors, que no duguem sa nostra cultura en es cor. Per paga no és sa nostra Delegada des Govern sa dona de Mallorca que balla es boleros amb més galania? (Veu femenina: «Viva nuestra Dama de Hierro!». Aplaudiments). O per paga no hem fet, es conservadors, que sa pujada des Güell a Lluc a peu sigui una mostra de cultura que desperta enveja sana a altres comunidats? (Veu, potser la de Tolo Güell: «visca lo nostro!»). Un altre punt que hem de corregir, es conservadors, és aquell que afecta a ses persones grans. Aquest jove d'Algaida, que ara governa, diu que pujarà ses pensions («Fora, fora, fora!». Altres crits, tots ells femenins: «Viva José María Aznar!». «Que den dinero a la Iglesia!»). Noltros no les havíem pujades, a ses pensions, perquè tenim costum de donar an es nostros padrins lo millor de cada casa. Ells saben que no necessiten dobbers. Per què volen dobbers si noltros, es seus fills i es que administram es capital públic, procuram que no tenguin necessitat de res? (Ovació. Canten els vells: «Volem pa amb oli/ pa amb oli volem...!»). Res de pa amb oli: arròs brut i porcella! Això tendreu! (Ovació eixordadora, mentre compareixen els cambrers amb greixoneres plenes de menjar. No cal ni dir que Gabriel Cañellas dóna el parlament per acabat).