Vagi per endavant que a mi les banderes no em treuen la son, i que, per això mateix, tampoc no entenc els fanatismes «banderils». D'altra banda, també és cert que no tenc una estimació especial per la bandera espanyola, perquè quan jo anava a escola, en els anys més durs del «florido pensil», me varen afartar de bandera «roja y gualda» tant si volia com no, i en vaig quedar servit per a tota la vida. Però, com que és igualment cert que, posats a fer, tenc una estimació especial per la senyera del Rei En Jaume, he après a respectar-les totes, les banderes. Senzillament perquè són símbols d'identitat d'un poble, o almanco d'unes persones, d'unes gents, que en cada cas senten per una bandera determinada el mateix que jo sent per la nostra senyera. Unes gents que, sentint-se integrants d'un col·lectiu, d'un poble, d'una nació, no tenen més ambició que fer-los prosperar noblement, sense avassallar ni atropellar ningú, i que consideren que una bandera determinada els simbolitza. Per mi, la senyera del Rei En Jaume simbolitza el meu país, o més encara: els meus Països. Jo me sent identificat amb tot allò que representa la senyera, i consider que representa unes coses repectabilísimes. I me sabria molt de greu veure-la objecte de l'ultratge, o fins i tot l'odi, que implica el fet de cremar-la.
Crec que ningú no té dret a menysprear d'aquesta manera els meus sentiments, ni tan sols suposant que algú, en nom d'aquesta bandera, hagués comès abusos que jo no tenc per què compartir i que evidentment no compartiria, com sé cert que hi ha molts d'espanyols que no comparteixen els que s'han comesos i encara es puguin cometre contra els meus Països en nom de la bandera espanyola. I si aquest acte de violència contra els meus sentiments es cometés en una situació que permet confrontar lleialment la nostra forma d'entendre la convivència dins un Estat amb les formes que puguin preferir altres integrants d'aquest mateix Estat, igualment legitimats per defensar-les encara que a mi me semblin pròpies de caps quadrats, consideraria la cremada de la meva bandera no sols una ofensa als meus sentiments i als de molts altres connacionals, sinó també una equivocació. Perquè, en una situació de llibertats democràtiques, sempre és una equivocació tot allò que dificulta la convivència i dóna arguments als que no estan d'acord amb la nostra manera d'entendre-la. Des del respecte als sentiments dels altres i des de la ferma convicció en la defensa dels nostres drets i de la nostra personalitat pròpia, serà possible aconseguir que els altres pobles d'Espanya també ens respectin i acceptin el nostre dret a configurar la convivència a la nostra manera. Des de la provocació gratuïta i estúpida només aconseguirem dificultar la nostra empresa nacional. Cremem etapes en la recuperació de la nostra consciència de poble. Però que ningú no cremi banderes.
