Ningú ha notat gaire els efectes de l'eclipsi. Només expectació, i un senyor de Vilafranca, que exigia, fort i no et moguis, que qualcú li explicàs què punyetes passava a l'illa, que alguns carrers estaven presos per tropes de soldadors. Ningú va apagar el llum del tot "només una disminució de la lluminositat, com si el sol s'hagués posat ulleres", i ara ja poden esbucar les naus construïdes per sectes de tots els colors "la més famosa, aquella de l'energia universal que predicava el diluvi" sense por de quedar-se fora on anar... Si hagués caigut una barrumbada, ja veia els soldadors substituïts per cap-rapats vestits amb túniques butaneres regalant pastissets i exigint el penediment dels pecats...
Tanta gent amb mala consciència no pot ser mai bona. Aquesta fi del mil·lenni "el mil·lenni comença avui, després del darrer eclipsi del passat" ens agafa amb ganes de penedir-nos dels pecats que no hem volgut cometre, i amb la idea que la consciència és aquella veueta que et repeteix una i una altra vegada que hi ha algú que et pot estar mirant "cultura i ètica de la façana, diria algú.
El transcendentalisme del canvi de mil·lenni no fa més que recordar-nos una d'aquestes dues coses: o bé que ens hem portat molt malament, tots plegats, i que aquell déu/demiürg/jutge/rei universal ens cantarà les quaranta si no anam amb peus de plom i ens en penedim "per a les ments culposes i, en general, insatisfetes amb els plaers que elles mateixes es prohibeixen", o bé que, com diu el meu padrí, no som més que morts de vacances, i que, al·lots, són dos dies. I a la més mínima et cau un pedrolot mentre admires els avanços del pla mirall en zones a les quals fa deu anys ningú no hi hagués posat un duro "ningú menys el regidor de torn, tan pillo, ell.
Sempre hi ha inconvenients, però. Primer: haurem d'aguantar l'eufòria i/o depressió dels mallorquinistes conversos en aquest periple europeu; segon: l'amenaça fantasma aterra avui a Palma "podríem haver organitzat una col·lecta per a la fundació sense haver de patir els galàctics abans que ningú", amb festa inclosa i pàgines i més pàgines, i minuts i més minuts en ràdio i televisió, en aquesta època de sequera informativa; tercer: l'actual contraportadista d'aquest diari encara té corda per uns dies...
