Els incendis són una trista realitat pertot arreu. Però les seves nefastes conseqüències són, si cal, més intenses en un país com el nostre. Per diverses raons. Primer, perquè el nostre és un petit país, on cada hectàrea cremada té una importància relativa sobre el total del territori molt superior que en el continent. Segon, perquè cada metre carbonitzat del nostre medi natural és un metre menys d'esperança verda per a les generacions futures. Tercer, perquè cada tona de fusta incinerada són molt més de mil quilograms d'atracció mediambiental i paisatgística que la nostra indústria turística perd, per molts d'anys. Davant aquest desastre, provocat en part per causes naturals i fortuïtes, i en bona part també de manera premeditada, el millor remei és la prevenció. Que els organismes competents hagin incrementat els recursos per lluitar contra el foc és una bona notícia. Que la consellera de Medi Ambient anunciï un pla de prevenció i extinció particularitzat per a cada una de les nostres illes, és encara una notícia molt millor. Tot el que es faci serà poc, però cal que sigui més del que es feia fins ara i manco del que es farà demà. Necessitam més bombers professionals i més de voluntaris, més avions, més vigilància, més informació, més sensibilització popular... Tot això vol dir assumir que l'essència per guanyar aquesta guerra en la qual tant ens hi jugam és només una: invertir-hi molts més doblers. És la nostra millor inversió de futur.