La lectura del Pacte de Progrés palesa la manca de consideració d'aquest govern vers l'ús recreatiu i turístic del medi natural. Per dir-ho amb més precisió, se'n parla pel que fa a l'ordenació territorial (vers la «regulació de les activitats d'oci en el medi natural» i l'accés públic pels camins rurals tradicionals) i, sobretot, per a la potenciació de nous productes turístics (vers la «protecció activa dels espais naturals inclosos en la LEN, dotant-los d'una rendibilitat social i econòmica... amb l'objecte de crear una Xarxa d'Espais Naturals»). En canvi, no es parla de la necessària atenció d'aquest fenomen quant a la cohesió i benestar social (vers el desenvolupament educatiu dels ciutadans o la seva salut, mitjançant, per exemple, l'esport a l'aire lliure), ni als estrets lligams entre els espais naturals i el seu gaudi públic (limitant-se, com sempre s'ha fet des del conservacionisme estrictament naturalista, a atendre la preservació dels valors naturals, menyspreant-ne el gaudi públic). El medi natural (com a openfield, que digué Onofre Rullan) requereix una nova concepció unitària pel que fa al seu gaudi públic, que conjumini les necessitats de benestar social, equilibri territorial, conservació de la naturalesa, aprofitament turístic i respecte a d'altres activitats econòmiques, que no ha estat suficientment atesa en el Pacte de Progrés. Per començar i tractar el tema seriosament, caldria agrupar les esmentades competències, incorporant-li les omeses, per poder executar una política eficaç de potenciació i racionalització del lleure a la natura a les Illes Balears. Un bon exemple pot servir per il·lustrar la gravetat i la desanteció d'aquest fenomen. D'ençà d'aquest hivern passat, més de cent famílies han estat desallotjades d'un espai que ja s'havia fet tradicional per al picnic i l'acampada vora la mar: el solar de Puig de Ros, vora l'hotel Delta, a prop del cap Enderrocat. Els vials de la urbanització fallida servien d'àrea d'acampada multitudinària i improvisada per a un gran nombre de palmesans, que hi podien accedir amb cotxes, acampar-hi i fer-hi torrades i paelles. Hi ha altres llocs d'aquesta mena: Portals Vells, cala Falcó, Alcanada, cala Agulla, la platja des Marquès a la Colònia de Sant Jordi... La consecució urbanística de l'espai ha desplaçat els recreacionistes, que són residents (no turistes) sense segones residències, que cerquen d'aquesta manera un contacte saludable i festiu amb la natura. En el cas del Puig de Ros, no parlam d'un espai natural, tot i trobar-se vora el de cap Enderrocat, ni tampoc d'un producte turístic amb rendibilitat econòmica; «només» es tracta de ciutadans que sense poder accedir a l'adquisició d'una segona residència, persegueixen els pocs espais litorals lliures d'urbanitzacions, on poder desenvolupar activitats de baixa rendibilitat econòmica, però elevada utilitat social, de caràcter sedentari, gregari i poc exigent. Aquest estiu, la situació encara s'ha agreujat més, amb el tancament del Davallador de ses Olles, que du al balneari de l'hotel Delta. Segons sembla, el bany a l'entorn d'aquest indret es farà encara més dificultós. I això perquè és de residents i de nul·la rendibilitat econòmica.