És la segona vegada que faig aqui un joc de paraules amb el llinatge de na Maria Antònia Munar. És ben cert que, malgrat tot, la Munar, a qui sempre hem dit «princesa» o «reina» en aquesta vinyeta d'opinió, sempre ens ha propiciat l'humor del mot «munar-quia» que és com pronunciaria «monarquia» un solleric o un mallorquí empeltat de barceloní. I dic malgrat tot, perquè, encara que el col·lega pintor Grosske llevàs el retrat del rei del seu despatx, jo sé que aquí, ara i sempre, hem estat «munar-quics» i «antimunar-quics» pel mateix preu...