Sembla mentida que el PP pugui caure en el parany de les pensions i posar-se a pegar crits perquè algunes autonomies, inclosa la balear, vulguin seguir el camí de l'andalús Chaves i equiparar les més baixes amb el salari mínim. I encara és més increïble que el Partit Popular anunciï que aquesta polèmica acabarà en el Tribunal Constitucional. Si José María Aznar i els seus assessors cercaven una fórmula per perdre les properes eleccions generals, no hi ha dubte que ja l'han trobada. I si el PP balear indagava una manera per aprofundir en el seu actual aïllament, també l'ha encertada de ple. En política es poden mantenir totes les disparitats de criteri que es vulguin, però quan està en joc que persones que només guanyen 30.000 pessetes cada mes puguin assolir una paga mínimament digna, allò que han de fer els servidors públics és o bé articular iniciatives com l'andalusa, la balear i la catalana per arreglar la situació, o bé callar i acceptar que s'acabi amb aquesta injustícia. A més, Aznar i el PP ho tenen molt senzill: bastaria que decidissin aquesta pujada des de Madrid per al conjunt de l'Estat i tancarien el problema en un no-res. Però si es dediquen a actuar a la contra, l'únic que aconseguiran és una quota d'impopularitat que els pot costar molt cara la propera primavera, quan arribi la nova cita amb les urnes. Dins l'actual conjuntura econòmica de creixement per sobre de la mitjana europea, no ser solidaris és un trist exercici de ceguesa, de nul·la visió de futur.