Em vénen a la memòria els «angelots» necrològics que he publicat, malauradament, als darrers anys. Són amics corals que, durant molts anys, m'han estimulat amb el seu art i amb la seva conducta solidària, fins i tot des de la competència periodística, literària i pictòrica, i m'han ajudat a creure que només l'enveja o la mala conformació de la pròpia natura ens pot induir a l'insult o al menyspreu. La mort de Ramon Nadal, i la de tants amics a qui ha dedicat un «requiem», em fa reviure el pensament d'en Blai Bonet que diu que passat i futur són contemporanis.