El liberalisme econòmic, en principi, és un bon animal sempre que l'Estat no el deixi anar gaire a lloure ni li deixi prendre massa volada: Fa deixondir la gent de manera que, qui fa el cap viu i s'esforça, marxa bé i el qui no va de feina i només frisa que arribi el cap de setmana, arrossega les anques tota la vida. Si no té gens de control, produeix unes injustícies, unes diferències socials i du unes conseqüències perilloses des del moment que el peix gros es menja el petit i tot gira a l'entorn dels interessos dels grans poders econòmics fins al punt que el doblers esdevenen el valor màxim i suprem per damunt qualsevol altre principi: per damunt l'ètica, la conservació del medi ambient, la cultura, fins i tot per damunt el benestar i el dret a la vida de les persones. I és aquí quan, al meu entendre, les institucions s'hi han de ficar i l'han de dur al solc.

Ho vénc a dir perquè cada dilluns dematí emmalalteix haver de sentir dir el fester de morts que hi ha hagut a la carretera. Pitjor que si hi hagués una guerra. De deu vegades, nou les causes són les mateixes: massa via, suc i son. Ara, davant l'escarrufant mortaldat que hi ha sempre seguit a les carreters de l'Estat espanyol, "supós que com pertot arreu" la Direcció General de Trànsit espanyola com més va més enrosteix les multes. I bé que fa. Però no n'hi ha prou.

Resulta que amb segons què, els qui comanden miren molt prim: els qui despatxen menjar han de dur guants i capell; la llet no es pot vendre dins lleteres; els peixeters no poden vendre peix dins carretons pel carrer; les autoritats, quan visiten una obra pública, s'han de disfressar amb un casc damunt el cap, els establiments comercials i industrials han de tenir extintors a punt; i un sense fi més de mesures de seguretat per l'estil que podríem anomenar. Ja va bé que hi siguin.

Però com és que, amb els cotxes, miren tan poc prim? Com és que no hi ha ningú que reclami que s'establesquin convenis internacional que no permetin aquesta desproporció tan grossa entre la velocitat que poden agafar els cotxes d'avui en dia devora el seu poc pes i l'extremada deformabilitat de les carrosseries en cas de pegar cop?

Els Estats Units són l'avançada d'Occident per les coses bones i per les dolentes: I són la mare del liberalisme econòmic. Idò bé: ara hi és sortit tot un moviment cívic que, sense perdre de vista que bona part de la culpa és del poc capet dels qui es deixen arrossegar per la fumera, du a la barra les fàbriques tabaqueres perquè paguin els costs del tractament dels malats per causa del tabac. No trobau que aniria bé fer igual amb els accidents de trànsit i obrir un debat sobre la conveniència que les víctimes d'aquests accidents posin plets als fabricants? Que hagin de començar a pagar pensions d'invalidesa, indemnitzacions per morts, tractaments de mesos i fins i tot d'anys de durada de ferits. Veuríeu com començarien escapats a invertir doblers de valent en investigació per la seguretat i no només per fer motors potents, que facin via. Aviat els veuríeu posar-se d'acord amb fer cotxes que no poguessin passar els 80 o 90 quilòmetres per hora de fua. Ni els 60 per a jovenel·los de devuit a vint-i-quatre o cinc anys.

I una altra cosa: els capbuits reincidents que menen de qualsevol manera i que són un perill per a tothom, quan peguen una castanya, just amb baratar de companyia asseguradora ja se salven de pagar més que els qui tenen coneixement. No és ben necessari que les asseguradores s'entenguin i es posin d'acord per encorralar-los i que hagin de pagar pòlisses el doble o el triple de cares que les que paga la gent normal i que, a més, hagin d'ajudar directament de la seva butxaca la companyia asseguradora a indemnitzar els morts i els baldats?

I encara una altra en diré: això de deixar vendre suc a rompre tota la nit, fins que surt el sol als bars, pubs i discoteques, trobau que treu cap enlloc? No seria igual que s'engatassin de les vuit a les dotze del vespre que de les dues a les sis de la matinada? Per què no fan tancar els locals públics a una hora raonable? Per què es valora tan re-de-poc l'ordre i la disciplina avui en dia? I també, amb tants de soldats, municipals i policies com hi ha a tots els països, tan mal de fer seria que els caps de setmana ocupassin militarment totes les sortides per carretera de cada localitat i que sempre en tenguessin qualcun d'aturat per fer-lo bufar a veure si va gat? Això, amb multes de bon de veres, que fiblin, que llevin la son per un parell de mesos als qui apleguin menant gats com una sopa i amb retirada de vehicle i no només de carnet, seria l'única manera d'aturar aquesta mortaldat.

Que tot plegat aniria contra el «progrés tecnològic» de la indústria automobilística o contra la llibertat per engatar-se? Els qui ho pensin, abans de badar boca, haurien de fer una volta per davant la tomba dels morts, haurien de veure les famílies destrossades amb joves de vint anys perduts per sempre, haurien d'anar a veure la gent baldada per tota la vida. Que els demanin si aquestes desgràcies tenen consol amb el «progrés» o amb la «llibertat» per als beguessers que cada dissabte a vespre van fora corda. I els morts i baldats, no es veuen: estan tancat a les tombes, als hospitals o dins ca seva. Però hi són. Per què no hi ha autoritat? Per què serveixen les institucions polítiques si no poden posar la vida de les persones per damunt dels grans negocis?