El liberalisme econòmic, en principi, és un bon animal sempre
que l'Estat no el deixi anar gaire a lloure ni li deixi prendre
massa volada: Fa deixondir la gent de manera que, qui fa el cap viu
i s'esforça, marxa bé i el qui no va de feina i només frisa que
arribi el cap de setmana, arrossega les anques tota la vida. Si no
té gens de control, produeix unes injustícies, unes diferències
socials i du unes conseqüències perilloses des del moment que el
peix gros es menja el petit i tot gira a l'entorn dels interessos
dels grans poders econòmics fins al punt que el doblers esdevenen
el valor màxim i suprem per damunt qualsevol altre principi: per
damunt l'ètica, la conservació del medi ambient, la cultura, fins i
tot per damunt el benestar i el dret a la vida de les persones. I
és aquí quan, al meu entendre, les institucions s'hi han de ficar i
l'han de dur al solc.
Ho vénc a dir perquè cada dilluns dematí emmalalteix haver de
sentir dir el fester de morts que hi ha hagut a la carretera.
Pitjor que si hi hagués una guerra. De deu vegades, nou les causes
són les mateixes: massa via, suc i son. Ara, davant l'escarrufant
mortaldat que hi ha sempre seguit a les carreters de l'Estat
espanyol, "supós que com pertot arreu" la Direcció General de
Trànsit espanyola com més va més enrosteix les multes. I bé que fa.
Però no n'hi ha prou.
Resulta que amb segons què, els qui comanden miren molt prim:
els qui despatxen menjar han de dur guants i capell; la llet no es
pot vendre dins lleteres; els peixeters no poden vendre peix dins
carretons pel carrer; les autoritats, quan visiten una obra
pública, s'han de disfressar amb un casc damunt el cap, els
establiments comercials i industrials han de tenir extintors a
punt; i un sense fi més de mesures de seguretat per l'estil que
podríem anomenar. Ja va bé que hi siguin.
Però com és que, amb els cotxes, miren tan poc prim? Com és que
no hi ha ningú que reclami que s'establesquin convenis
internacional que no permetin aquesta desproporció tan grossa entre
la velocitat que poden agafar els cotxes d'avui en dia devora el
seu poc pes i l'extremada deformabilitat de les carrosseries en cas
de pegar cop?
Els Estats Units són l'avançada d'Occident per les coses bones i
per les dolentes: I són la mare del liberalisme econòmic. Idò bé:
ara hi és sortit tot un moviment cívic que, sense perdre de vista
que bona part de la culpa és del poc capet dels qui es deixen
arrossegar per la fumera, du a la barra les fàbriques tabaqueres
perquè paguin els costs del tractament dels malats per causa del
tabac. No trobau que aniria bé fer igual amb els accidents de
trànsit i obrir un debat sobre la conveniència que les víctimes
d'aquests accidents posin plets als fabricants? Que hagin de
començar a pagar pensions d'invalidesa, indemnitzacions per morts,
tractaments de mesos i fins i tot d'anys de durada de ferits.
Veuríeu com començarien escapats a invertir doblers de valent en
investigació per la seguretat i no només per fer motors potents,
que facin via. Aviat els veuríeu posar-se d'acord amb fer cotxes
que no poguessin passar els 80 o 90 quilòmetres per hora de fua. Ni
els 60 per a jovenel·los de devuit a vint-i-quatre o cinc anys.
I una altra cosa: els capbuits reincidents que menen de
qualsevol manera i que són un perill per a tothom, quan peguen una
castanya, just amb baratar de companyia asseguradora ja se salven
de pagar més que els qui tenen coneixement. No és ben necessari que
les asseguradores s'entenguin i es posin d'acord per encorralar-los
i que hagin de pagar pòlisses el doble o el triple de cares que les
que paga la gent normal i que, a més, hagin d'ajudar directament de
la seva butxaca la companyia asseguradora a indemnitzar els morts i
els baldats?
I encara una altra en diré: això de deixar vendre suc a rompre
tota la nit, fins que surt el sol als bars, pubs i discoteques,
trobau que treu cap enlloc? No seria igual que s'engatassin de les
vuit a les dotze del vespre que de les dues a les sis de la
matinada? Per què no fan tancar els locals públics a una hora
raonable? Per què es valora tan re-de-poc l'ordre i la disciplina
avui en dia? I també, amb tants de soldats, municipals i policies
com hi ha a tots els països, tan mal de fer seria que els caps de
setmana ocupassin militarment totes les sortides per carretera de
cada localitat i que sempre en tenguessin qualcun d'aturat per
fer-lo bufar a veure si va gat? Això, amb multes de bon de veres,
que fiblin, que llevin la son per un parell de mesos als qui
apleguin menant gats com una sopa i amb retirada de vehicle i no
només de carnet, seria l'única manera d'aturar aquesta
mortaldat.
Que tot plegat aniria contra el «progrés tecnològic» de la
indústria automobilística o contra la llibertat per engatar-se? Els
qui ho pensin, abans de badar boca, haurien de fer una volta per
davant la tomba dels morts, haurien de veure les famílies
destrossades amb joves de vint anys perduts per sempre, haurien
d'anar a veure la gent baldada per tota la vida. Que els demanin si
aquestes desgràcies tenen consol amb el «progrés» o amb la
«llibertat» per als beguessers que cada dissabte a vespre van fora
corda. I els morts i baldats, no es veuen: estan tancat a les
tombes, als hospitals o dins ca seva. Però hi són. Per què no hi ha
autoritat? Per què serveixen les institucions polítiques si no
poden posar la vida de les persones per damunt dels grans
negocis?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.