L'hora de l'esperança

Em sent especialment satisfet pel fet que el Partit Popular, partit que ha governat aquesta Comunitat durant setze anys, hagi restat fora de les institucions més representatives de les Balears. Al meu parer, els nivells de prepotència i supèrbia d'aquest partit, o com a mínim d'alguns dels seus quadres més representatius, havien assolit nivells intolerables en una societat plural i democràtica. Lament així mateix el tractament informatiu que ha rebut el fet puntual del Pacte "i que encara rep i rebrà, supòs" per part d'alguns mitjans de comunicació estatals i locals que no han dubtat a condemnar a priori l'«aventura» que al seu judici representa l'esmentat Pacte. Em sembla profundament injust i antidemocràtic el fet que, d'entrada, sense concedir-los gairebé ni el dret a l'oportunitat, es desqualifiqui una iniciativa que, tot i les dificultats que comporta, ha retornat un mínim d'il·lusió col·lectiva a una bona part dels habitants d'aquesta Comunitat.

M'agradaria, per acabar, transmetre als nous i noves governants (em sembla positivament significatiu l'increment del nombre de dones en llocs de responsabilitat institucional) la idea bàsica que governar implica afavorir la participació de la societat en els múltiples fronts que aquesta comporta, construir per millorar, en definitiva. Per això crec que s'han de deixar de banda tant disputes estèrils com exabruptes i excessos dialèctics que ara com ara només serviran per entrebancar una aventura sens dubte difícil, però per això mateix il·lusionadora si som capaços d'assumir-la en la seva dimensió real, que no és altra que la de la participació i la construcció d'una societat més justa i igualitària, retornar, en suma, el protagonisme de la vida política als ciutadans i ciutadanes d'aquestes Illes.