Ho tenim cru. A Palma, vull dir.
Per exemple: avui no se m'ha pogut acudir res millor que aprofitar mitja hora que tenia entre parèntesi per revisitar, ara amb calma, l'escultura que Anthony Caro ha regalat a la ciutat de Palma amb motiu de la Universíada "per cert, ja se saben els números definitius d'aquella insigne collonada? Veritat que sembla que va passar fa molts d'anys?. L'escultura en qüestió, com sabeu, fou emplaçada a la Porta de Santa Catalina, i, al parer de servidor, està cridada a caracteritzar la ciutat i un moment d'aquesta ciutat. És una obra que pot ser vista, recorreguda, transitada. És una obra en la qual un ésser humà s'hi pot aixoplugar i hi pot cercar recés. És una escultura habitable. La persona que s'hi acosta té la sensació que guanya uns instants que no són com els altres, que l'obra de Caro t'afegeix alguna cosa que ja t'acompanyarà per sempre més.

No cregueu que això es pugui dir de moltes obres. Personalment, crec que de les dites escultures urbanes instal·lades a Palma arran de la Universíada del Paleolític superior, n'hi ha que no exigeixen ser revisitades. Només les obres mestres no t'ho diuen tot d'entrada. Les obres mestres són una font inexhaurible, no un simple missatge, un flaix que enlluerna i pus. (Bé, ja que la cosa avui surt d'anar divagant, em permetria recordar al lector que una de les escultures mes vives de tota la sèrie, que és la de Ferran Aguiló, està instal·lada en el terraplè de la Riera, a l'alçada del carrer de Teodor Llorente. S'hi ha de guaitar. Hi ha moments del dia en què una guarda de moixos radicalment independents s'hi arremolinen, i això emociona molt les senyores).

Però és ben per demés: la porqueria cultivada tenaçment per l'abandó municipal ha suburbialitzat el lloc de tal manera que no podem evitar la sensació que o no ens mereixem l'escultura o no ens mereixem aquest equip de govern municipal.

Llaunes, plàstics, cartons, fecalitats canines, entre altres mostres d'escombraries urbanes, acompanyen els primers batecs de l'obra de Caro a Palma. No és aquest, en principi, el comportament municipal que es pot esperar en resposta a l'obsequi de l'escultor. Però... eso es lo que hay, ¿verdad, señor Alcalde?