L' aprovació per part del Parlament de Catalunya de la seva Llei de l'esport constitueix una important passa endavant del Principat de cara al seu reconeixement com a poble diferenciat i amb personalitat pròpia. Les seleccions catalanes ja tenen rang i estructuració jurídica. Però que ningú no es creï il·lusions. Resta moltíssim perquè Catalunya aconsegueixi participar en competicions oficials internacionals, sigui en futbol o en la disciplina esportiva que sigui. Madrid no pot permetre de cap de les maneres aquesta «escissió» i, per tant, els esportistes catalans hauran de continuar sota la disciplina de les seleccions espanyoles quan es tracti de la representació de l'Estat en els àmbits internacionals. I és que a la Meseta se'ls posa els pèls de punta si qualque dia haguessin de contemplar un partit de futbol Espanya-Catalunya. No passa el mateix al Regne Unit, on són normals els partits entre Anglaterra i Escòcia o entre Gal·les i Irlanda del Nord. Però aquí prima l'unitarisme i les passes que es puguin fer envers la potenciació de les diferents seleccions catalanes estaran plenes d'entrebancs i mals entesos. No obstant això, molt es pot fer a nivell de competicions amistoses internacionals i, també, per potenciar les seleccions dins de l'Estat entre diferents comunitats autònomes. Dins aquest àmbit, el concurs de seleccions balears podria ser molt interessant i, sense dubte, l'arribada del nou Govern Antich podria ser molt positiu en aquest aspecte.