Punt i final. Avui començarem per les acaballes. No en parlarem
pus d'aquesta tropa sense adjectivar que aquests dies inicia la
seva particular travessia del desert. De totes maneres m'agradaria
enartar-me en aquesta darrera ronda del joc i dir-hi dos mots no
per guanyar la partida sinó per fer veure de com ells fan bandera
de les falsies que ens volen fer passar per trumfos bons.
Potser ho hem embullat una mica. És la servitud de la metàfora.
Però ara ho aclarirem. El PP illenc ha fet servir dos arguments per
apaivagar l'escaldadura de la derrota; el primer, de defensa,
consistia a fer-se la víctima: tots van contra nosaltres. M.
Payeras va il·lustrar, d'una manera magnífica, des d'aquesta secció
de com duen les sabates girades de peu. El segon argument és, més
aviat, d'atac: que el nou govern es posi a fer feina aviat, han
pregonat per pa i per sal els diversos dirigents del PP, presentant
aquest interregne d'un mes i mig com una fase, sinó de caos total,
com a mínim de buit abismal on la paràlisi ha estat absoluta. Una
fase de desgovern!
En Jaume Matas, si una cosa ha demostrat ben a les clares, és la
seva vocació de majoral. (Per als més jovenets diré que dins
l'organigrama d'una possessió mallorquina hi havia els propietaris,
que eren els senyors; llavors venia els amos, que eren els qui
administraven l'explotació; en tercer lloc, hi havia el majoral que
era una figura interposada entre els amos i la resta de
treballadors, la funció del qual era executar les ordres dels
primers fent-les complir als segons). El seu mandat no ha passat
d'aquí. Primer ho fou de l'amo en Cañellas, per desposseir un altre
majoral que volia ser tant o més que l'amo, en Soler; després, pel
que conten les cròniques periodístiques, s'ha convertit en el
majoral de n'Aznar.
Ara, es veu que encara no ha assumit el paper de cap de
l'oposició i vol actuar com un majoral (com un majoral que jo vaig
conèixer i amb una vergueta d'ullastre tocava les anques dels
jornalers malfeiners) sense saber, o obviant que ell o el seu
executiu, o la gent que tenia a les seves ordres són un dels
culpables fonamentals d'aquesta paràlisi de l'administració i ara
vol encolomar el mort al nou executiu. Una paràlisi motivada, en
alguns casos, per les travetes constants i continuades que es feien
alts càrrecs del seu propi govern, i quan dic alts càrrecs dic alts
càrrecs, gent que no es moca amb el puny; i fer la cosa més
senzilla es convertia en un autèntic equinocci. D'altra banda,
personal de lliure designació "vertadera pedrera de candidats a les
llistes municipals", gent que ocupa una responsabilitat mitjana
dins l'administració i que s'ha dedicat en cos i ànima a preparar i
executar la campanya electoral del PP deixant de banda les seves
responsabilitats. (Així, assumptes que per a moltes famílies humils
poden esser per al proper curs de vital importància com és el cas
d'un menjador escolar han quedat hivernats per obra i gràcia de la
sempre feinera i dúctil gent que treballa per a l'executiu
Matas).
Pel meu poble diuen que ningú no sent olor de merda si no en va
ple, potser és una hipèrbole un xic massa escatològica tractant-se
d'una persona que ha arribat a la qualificació de molt honorable.
Però no em parlarem pus. Punt i final.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.