El debat d'investidura de Francesc Antich no passarà a la història per ser un dels de més qualitat del Parlament balear, però el segur és que s'acosta una de les legislatures més dures i difícils de la història de l'autogovern. Un Pacte de Progrés i sobretot un Antich envoltats per l'emoció repartiren tota l'estopa que pogueren al PP i al seu cap de llista Jaume Matas, però tampoc no anaren gaire enfora respecte del projecte que volen construir. De fet, no tenien necessitat de fer-ho perquè el ja expresident tampoc no donà la sensació de posar contra les cordes Antich. Tot i així, la sessió d'investidura ja anuncià el que seran els propers quatre anys: un seguit d'estirades i nervis i, el que és més important, una enorme contradicció entre els valors que defensa el Pacte de Progrés i els que manté, de moment, el PP. I això és el que han de comprendre els conservadors: no és possible que es formi davant els seus ulls un bloc històric de canvi i que ells quedin a l'altra vorera sense cap intenció de mullar-se els peus. Quan tants s'uneixen, és de cecs no veure que el que ha quedat fora o aposta pel diàleg i per intentar agafar el tren dels nous temps o mai no tindrà aliats. I la història és mestra: al llarg dels segles, sempre han quedat marginades aquelles organitzacions polítiques que han donat per complet l'espatlla a tot el que no siguin «els seus». De fet, la distància que separava Matas del Pacte de Progrés semblava ahir la frontissa entre dos segles.