Mirau com de vegades basta ben poc per desmuntar voluminoses teories sobre tot quant Déu ha permès que passàs en el passat i en el present "quant al futur, Déu és d'una discreció exemplar. Aquí vivim en plena turbulència de canvi polític, i la dreta de sempre ha expandit els seus temors privats en forma de perills públics. I, és clar, molts hi han caigut, sense preguntar-se, simplement, si hi ha motius raonables per sospitar que els que ara entren ho han de fer forçosament pitjor que els desallotjats. Del seu pa faran sopes. Davant aquest exemple, deixau-me que recuperi unes declaracions que ahir feia al diari Ultima Hora el director de cine "el gran director de cine" Fernando Trueba, andritxol intermitent. A preguntes de Pedro Prieto, assegura que «és bo canviar. El PP tenia muntada una xarxa econmòmica a base d'obres, costes, etc., ben arregladeta. Com que són illes amb una bona renda per càpita, idò Mallorca va bé. Per això és bo que es mogui el pati. I si aquests que arriben ho fan malament, que també se'ls mogui». Tan senzill, Déu meu, tan poc apocalíptic, tan clar... S'ha de venir de fora per no embullar la troca? També val la pena escoltar les seves paraules quan se li pregunta a veure si Mallorca s'està germanitzant: «Veig que sí, però no me molesta en absolut. No veig per què els de Madrid o els de Mallorca han de ser millors que els alemanys...». Etcètera. És a dir, sentit comú, coneixement, observació no catastrofista de la realitat, manca de prejudicis: civilitat, en una paraula. Totes aquestes coses, quan es veuen en lletra de motlle, semblen tan simples que no tenim cap altra manera de dir-les "ni de concebre-les. És la difícil senzillesa de la saviesa. (En el seu cine també hi podem trobar un paral·lelisme: quan seguim les seves històries, no se'ns acut que puguin ser contades d'una altra manera).
No sé vostès, però servidor agreesc que adesiara véngui algú no a dir-nos què hem de fer, no a omplir el país de ciment, sinó a passar aquí una part del seu temps, de la seva vida, i ens oferesqui una visió no viciada pel dia a dia, una visió no contaminada pels excessos de la proximitat. Una visió airejada per la perspectiva. Fernando Trueba hi afegeix, naturalment, la seva intel·ligència.
