Els qui vaticinen que el Pacte de Progrés sols és un berenar de càrrecs, van equivocats. I hi van perquè el contingut del seu programa aparegut en els mitjans de comunicació, a més d'un detall valent i jo diria, si després de quatre anys no es poden presentar objectius complerts, quasi suïcida, és una declaració d'intencions d'allò més menjívola.

I aquest és el motiu de les següents preguntes plenes d'incertesa i alhora esperança: a) Es pot, en quatre anys, portar a terme aquest amplíssim i engrescador ventall d'idees? b) Hi ha equips incombustibles i suficientment preparats perquè mitjançant el diàleg es puguin resoldre, de manera ràpida i eficaç, tota aquesta allau de propostes? c) Són conscients els partits del pacte de progrés que el primer esforç haurà de néixer de la pròpia administració autonòmica i que en aquests moments, després de setze anys de govern popular, els treballadors de l'administració necessitaran tones d'il·lusió i «xips» reciclats?

Sí, hi ha programa, hi ha idees, però cal que tots, sense exclusió, espitgem la nau perquè aquest canvi de destinació aleni aventura fresca i sobretot neta.

Sí, hi ha programa, tornem a ser joves i ressuscitem la utopia.