La negociació d'un pacte de centreesquerra a les Illes Balers ha excitat els tertulians, mitjans de comunicació i polítics del PP de Madrid, a multiplicar les seves manifestacions de beneitures i d'ignorància absoluta. Que les Balears no pintam res políticament fa estona que és una evidència. I del no pintar al desconeixement només hi ha una passa. No és notícia que els seudo-intel·lectuals episcopals no tenguin ni puta idea del que ells en dirien l'Espanya perifèrica. Ara bé, la darrera intervenció ja és de pinyol vermell. El, en teoria moderat, portaveu del Govern i Ministre d'Indústria i altres herbes, Josep Piqué, va manifestar que l'oferta realitzada pel PP a Unió Mallorquina sobre obtenció per a Balears de la condició de nacionalitat històrica era inconstitucional perquè segons la Carta Magna només hi ha tres nacionalitats històriques. El senyor Piqué que de liberaitzar sectors i d'enginyeria tributària en sap molt, de dret polític en va una mica justet. A cap banda la Constitució diu que només Euskadi, Catalunya i Galiza són nacionalitats, simplement es parla de nacionalitats i regions sense concretar quantes n'hi ha de cada, quines són o com ho podem arribar a determinar. Certament, hi ha partits que defensen això que s'anomena federalisme asimètric fonamentat sobre una interpretació estricta de les nacionalitats existents. És allò que Espanya com estat plurinacional està format per quatre nacions, les tres esmentades i la resta. Tanmateix, aquesta és una lectura que intenta trencar el procés uniformitzador que s'amaga darrere el cafè per tothom; és a dir, és precisament la lectura contrària de les tesis del PP. De fet, és aquest partit nacionalista d'estat el que ha permès que els Estatus d'autonomia de Canàries i Aragó parlin d'aquests territoris com a nacionalitats. Hem de concloure que aquestes declaracions aprovades pel diputats del PP són inconstitucionals per al Govern del PP? Quina classe de doble legalitat és aquesta que els vots canaris bé valen el reconeixement de la condició de nacionalitat i els vots balears no? Ser o no ser nacionalitat històrica no depèn de la constitució, ni tan sols depèn d'aquesta espècie animal estranya coneguda com a: fets diferencials (geografia, llengua, cultura...). Simplement depèn de bastir opcions polítiques pròpies que es marquin com un dels objectius, en el camí de l'autogovern, l'obtenció d'aquesta nominació. No és rar els nervis acumulats per la nomenclatura de la dreta espanyola. Ha de ser molt dur veure com a l'antic Ferrol del Caudillo es tria un batle del Bloc Nacionalista Gallec. Tanmateix, pels altres nacionalistes, els que no tenim estat, aquest fet i que el diari monàrquic de l'Espanya carca ens dediqui un titular tan deliciós com la no renúncia al dret a l'autodeterminació ens fa feliços. Perquè, veritablement, no deixa de cridar l'atenció que la lluita contra el reviscolament de les nacions minoritzades es vehiculi mitjançant la conceptualització de l'autodeterminació com un pecat capital i la constitució com a barrera infranquejable; arguments ambdós totalment deformats i insostenibles. La realitat és simple, moralment resulta difícil refusar que un poble pugui decidir lliurement el seu futur. A més resulta fals que la constitució no permeti considerar les Illes Balears com a nacionalitat. Tanmateix, aquesta gent de Madrid intenta embullar la troca i criminalitzar a tots els que no pensen com ells, tot i que per això hagin de mentir i fer dir a la constitució allò que no diu. La seva pròpia estratègia de dissolució dins l'estat autonòmic de les autèntiques nacionalitats ara se'ls ha girat a la contra. No acceptar la diversitat i no voler-ho dir expressament condueix al malabarisme discursiu i a l'engany mediàtic. Realment cal constatar que estan centrats, i ben centrats: a Madrid, tota la resta els agafa massa lluny.