Els fets lamentables del barri terrassenc de Ca n'Anglada posen en evidència que la qüestió de la integració de la immigració pobra del Tercer Món no està resolta. És més, només ens en recordem quan «salta» el conflicte i la violència.
De fet, l'esclat de racisme d'aquests darrers dies és difícil de definir, hi ha una barreja de moltes coses. Així, aquesta xenofòbia es podria definir com un classisme elevat a l'enèsima potència, com un rebuig a la pobresa aliena, com una gran manipulació gregària que petits grups feixistes desenvolupen en curts espais de temps i que s'amplifica a través de mitjans de comunicació poc professionals. És a dir, que la combinació de la criminalització de la pobresa afegit a la irresponsabilitat política de les administracions provoca inferns com els de Ca n'Anglada, que malauradament podrien aparèixer com bolets arreu de la nostra geografia.
Ara, que ja en tenim els primers «avisos» seriosos, caldria deixar-se de retòriques i de demagògies i actuar i/o prevenir. Per començar, lluitant contra la ignorància, a favor d'un multiculturalisme i una diversitat enriquidora, respecte de les lleis laiques "la religió en aquest cas és un element pertorbador de la integració", i que l'estat del benestar de debò arribi a tothom. Lògicament també s'ha d'actuar amb contundència contra els qui s'aprofiten d'aquesta situació de fractura social, com són els grups neonazis, que juguen a racistes per carregar-se la democràcia i aplicar una dictadura sanguinària, els qui s'aprofiten econòmicament de l'immigrant pobre per explotar-lo i enriquir-se ràpidament (després molts d'aquests elements encapçalen hipòcritament manifestacions contra l'augment de la delinqüència), i per últim, també s'ha d'actuar i exigir responsabilitats als governs corruptes de països com el Marroc, Romania o Albània, perquè deixin de «jugar a les màfies» i es facin càrrec dels seus ciutadans desnonats.
